1:13 | de Gabrïél, u lle chamar |
7:28 | chegou i; e pois chamar |
15:83 | Pois esto disse, chamar mandava |
17:31 | Poi-lo Emperador chamar mandou |
22:4 | en defender quen se chamar por séu; |
22:13 | mas el começou a Madr' a chamar |
27:15 | O Emperador fez chamar ante si |
28:79 | começou muit' a chamar, |
31:61 | e fez chamar a pregôn, |
33:63 | e “mercee” lle chamar, |
53:6 | começaron daquel fógo | que salvaj' ouço chamar. |
86:30 | começou Santa María de chamar. |
89:48 | chamar, todas fugiron |
94:103 | fez séu amigo chamar, |
97:12 | que o mandou lógu' el Rei chamar |
112:1 | Nas coitas devemos chamar |
115:120 | e pois feze-o chamar |
118:26 | E fez chamar i dous hómẽes séus |
128:35 | Quand' esto viu, tornou lógo | e fez chamar a concello |
142:7 | Esto foi eno río que chamar |
159:25 | e saíron aa rúa | muitas das gentes chamar, |
164:15 | Mas aquel ifant-abade | fez-lo de fóra chamar, |
173:10 | senôn chamar sempr' a Virgen, | a Sennor das pïadades. |
180:18 | en todo tempo per razôn chamar, |
243:12 | non quiséron chamar outro | e foron caçar senlleiros. |
255:39 | chamar séu genrr' a sógra maldita; |
261:44 | no paraíso, e porên chamar |
281:42 | s' a gente por neún hóme | a magestade chamar. |
291:2 | ca u houvér maior coita, | valer-ll-á se a chamar. |
308:4 | que mostrou en ũa vila | que Rara sóen chamar, |
323:42 | foi chamar a séus vezinnos; | e pois lles houve mostradas |
325:22 | mais enante que morresse | amba-las chamar fazía. |
335:61 | e fez chamar os gentiles | e esteve-lles rogando |
337:22 | Mais o padr' abriu a boca | e a Virgen foi chamar, |
339:4 | e en door a quena vai chamar, |
372:22 | tod' aquel que na coita | que houvér me chamar.” |
419:36 | e San Joán fez lógo | chamar, e a dizer |