| 4:85 | Por este miragr' atal |
| 5:70 | a levou consigo aa Condessa e disse-ll' atal: |
| 8:37 | Poi-la Virgen grorïosa | fez este miragr' atal, |
| 10:7 | Atal Sennor dev' hóme muit' amar, |
| 14:11 | Entr' aqueles bõos frades | havía un frad' atal, |
| 15:52 | houve, tornando-se diss' atal: |
| 15:122 | que nunca atal déu justador. |
| 16:47 | E u el estava en aqueste preit' atal, |
| 17:39 | O emperador lles pos praz' atal: |
| 22:24 | Eles, pois viron o miragr' atal |
| 25:121 | atal cousa per que caer |
| 27:23 | Sobr' esto déu Cesar séu joíz' atal: |
| 36:7 | E u singravan pelo mar, atal foi sa ventura |
| 42:16 | muit' a hómẽes mancebos | mais que outro jóg' atal. |
| 49:29 | E sen aquest' un med' atal |
| 53:17 | des i foi-se con sa madre; | mas atal amor colleu |
| 54:29 | de maneira que atal se parara |
| 58:14 | dun cavaleiro; e pos preit' atal |
| 63:17 | que éra bon hóm' e d' atal coraçôn |
| 72:29 | que lle disse atal razôn: |
| 77:27 | Pero avẽo-ll' atal que alí u sãava, |
| 81:19 | atal, |
| 92:16 | fazía atal oraçôn |
| 93:21 | E el en atal vida tres anos durou, |
| 95:27 | El atal vida fazend' en aquela montanna, |
| 96:1 | Atal Sennor |
| 97:44 | El Rei contou-lle: “Tal e atal.” |
| 104:12 | enas outras sas vezinnas, | e atal llo foron dar: |
| 106:50 | ca atal éra séu sen; |
| 108:57 | ca atal o gẽerar |
| 115:180 | un ermitán sei atal |
| 116:19 | E atal vida usou |
| 121:10 | a guerlanda toda delas, | e que lla fezéss' atal. |
| 121:30 | non houvéron d' ir a ele, | e disséron lóg' atal: |
| 130:9 | lles fazen sofrer, atal costum' han; |
| 131:13 | por esto fez a ambos Déus atal ben |
| 144:40 | E en atal guisa o acorreu |
| 176:15 | E u jazía dormindo, | a viu; e disso-ll' atal: |
| 178:35 | sobre todos outros santos. | Porên roguemos-ll' atal |
| 180:48 | atal com' esta, ca Déus foi juntar |
| 181:23 | que éran da outra parte, | atal espant' ên colleron |
| 182:37 | e atal o pararon |
| 185:33 | e levou dous escudeiros, | que lle disséron atal: |
| 185:52 | e dos que dentro estavan | atal respósta oiu |
| 189:16 | que lle saía da boca, | assí que a poucos días | tornou atal come gafo; |
| 192:18 | un bon hóm' atal |
| 208:19 | E pois chegou a sa casa, | foi atal sa entençôn |
| 209:15 | Ca ũa door me fillou i atal |
| 211:15 | mui cantada come en atal fésta, |
| 212:37 | viu, prendeu atal conssello | de s' a sa casa vĩir, |
| 215:25 | e porend' a aquel mouro | déu-ll' ũa atal ferida, |
| 221:34 | ben come se fosse mórto, | ca atal door havía. |
| 224:34 | de levar i a meninna, | ⌧ fizéron atal postura. |
| 224:47 | Pois aquel miragr' atal | viron os que i vẽéron |
| 225:7 | ontr' os outros que oístes, | e tenn' éu que atal éste |
| 232:3 | Ca enas enfermidades | há ela poder atal, |
| 235:34 | que o tevéron por mórto | desta 'nfermidad' atal. |
| 235:61 | assí irá tod' aquele | que atal feito fezér, |
| 248:18 | e toda a gent' i vẽo | veer este feit' atal. |
| 251:16 | mas éran tan ben feitos, | que a moça atal |
| 255:30 | ca non fezéran eles feit' atal |
| 256:23 | ca pois éu a sa fegura | vir, atal creença hei |
| 265:54 | e envïou sobre atal entençôn, |
| 272:5 | por que non desasperemos, | e porend' atal sennor |
| 275:8 | de Moura; mas foi-lles atal mal prender |
| 277:7 | Eles de Lisbõa éran, | e atal preito poséron |
| 283:52 | Mas quando se atal sentiu |
| 285:43 | Desto foi tan espantada e houve pavor atal, |
| 286:16 | e chegou-se muit' a ele | e atal o adobou |
| 293:13 | mas o dém', a que criía | de conssello, fez-ll' atal |
| 293:21 | Mas pesou a Jesú-Cristo, | e atal o adobou |
| 307:29 | un cantar me façan que seja atal |
| 324:41 | porque a el e a todos | lles mostrou atal amor, |
| 328:38 | E atal feito com' este | deve ser escarmentado.” |
| 329:45 | cégu' e atal com' ũa pédra. | Diz un deles: “Que farei? |
| 334:35 | E atal mórto com' éra | levárono ben assí |
| 335:66 | E eles lle responderon: | “Atal allur a catade.” |
| 338:2 | guarece Santa María, | ca atal é séu costume. |
| 339:10 | que muit' adur pód' hóm' atal veer. |
| 339:31 | E o consello deles foi atal |
| 345:43 | Eles, quand' oíron esto, | atal acórdo tomaron |
| 351:37 | que nunca atal beveran; | e os enfermos guarir |
| 352:13 | atal açor non havían, | e davan de séus tesouros |
| 353:76 | razôn ên con séu crïado | houvéra, e diss': “Atal |
| 354:21 | caeu ontr' os pés das bestas, | e foi en atal maneira |
| 365:17 | diss' el, “pois qu' é esta alma | atal como nemigalla, |
| 369:7 | ca nunca o atal fezo | que s' ên mui ben non achasse |
| 370:14 | e atal Sennor, quen-na non loaría? |
| 378:15 | Onde daquest' en Sevilla | fez ela miragr' atal |
| 378:19 | E porend' atal miragre | é d' oír, se vos prouguér, |
| 383:18 | E passou per muitas térras, | e atal foi sa ventura |
| 393:16 | que atal ravia havía, | que quen quér que ll' ementasse |
| 398:7 | Ond' en atal semellança | demostrou Santa María |
| 401:72 | que rógues a téu Fillo | que el me dé atal |
| 407:19 | que come tolleito se parou, atal |
| 419:74 | en atal sepultura | com' ela t' ensinou.” |