| 5:106 | com' aquela que tanto mal sofrera e non ũa vez, |
| 6:57 | Entôn tod' aquela gente | que i juntada éra |
| 11:79 | Tod' aquela crerezía |
| 12:24 | en que aquela omagen | querían lógo põer. |
| 19:12 | aquela eigreja de Santa María; |
| 27:48 | aquela eigreja a Sennor de prez, |
| 27:54 | que ll' aquela omagen fossen trager. |
| 31:19 | e en aquela sazôn |
| 32:27 | Aquela noit' houve | o Bispo veúda |
| 35:98 | queimou tod' aquela lãa | e non quis o al tanger. |
| 42:13 | En aquela praç' havía | un prado mui verd' assaz, |
| 45:53 | ela lóg' a Jeso-Cristo | aquela alma pidía, |
| 45:71 | Os ángeos depós esto | aquela alma fillaron, |
| 57:75 | ben des aquela hóra |
| 58:23 | Ca se viu sobr' un poç' aquela vez, |
| 63:16 | tiínna o logar en aquela sazôn, |
| 64:12 | con aquela dona; mais pois s' ir dalí cuidou |
| 64:37 | a aquela dona? Tant' andou daquela vez |
| 64:55 | Mais aquela vélla, com' éra mollér mui vil |
| 65:25 | que lle fez cambiar aquela voontade, |
| 68:27 | Demais, aquela vai ficar |
| 68:31 | Tan tóst' aquela s' espertou |
| 71:25 | ca éu soon aquela | que hás chamada tanto; |
| 73:9 | un tesoureir' i éra aquela sazôn, |
| 82:30 | aquela companna do démo malvaz, |
| 84:15 | Porque aquela igreja | éra da Madre de Déus, |
| 89 | Esta é como ũa judéa estava de parto en coita de mórte, e chamou Santa María e lógo a aquela hóra foi libre. |
| 95:10 | que fez mui gran pẽedenç' en aquela ermida |
| 95:27 | El atal vida fazend' en aquela montanna, |
| 102:45 | foi aquela noit'. E tantos |
| 103:32 | quando fui a aquela hórta; | u séen quen mio dirá?” |
| 105:71 | Mais ontr' aquestes aquela cativa |
| 107:51 | E tan tóst' aquela gente |
| 117:27 | per toda aquela térra, que os que a viran |
| 118:2 | fillos aquela que Madr' é de Déus. |
| 128:23 | e abriu aquela lógo, | u a hósti' ensserrara, |
| 128:37 | que con gran precissôn fossen | por aquela que espello |
| 137:14 | Mais aquela que parindo Virgen foi enteira, |
| 142:41 | ca non querría aquela que sé |
| 145:15 | El esto fazendo, en aquela térra |
| 148:10 | sobr' aquela camisa | que jaz vólt' en cendaes. |
| 158:15 | Entôn deitou-ll' as prijões | ao cólo e sacó-o | ante tod' aquela gente |
| 164:7 | Este monge acusado | fora aquela sazôn |
| 164:34 | sa coor, nen de séu Fillo, | ben des aquela vegada. |
| 169:30 | que aquela eigreja | fezéssen destroír |
| 170:8 | muit' a aquela que nos foi mostrar |
| 174:21 | que ll' en aquela gran coita | pos lógo sa meezinna, |
| 178:16 | na casa, aquela múa | mórta lógo a fillou |
| 183:5 | que o reino do Algarve | tiínn' aquela sazôn |
| 183:20 | enquant' aquela omagen | no mar leixaron jazer. |
| 186:62 | salva per aquela que nos salvará. |
| 186:66 | fez aquela que muitos outros fará. |
| 187:10 | Santa María en aquela sazôn |
| 187:12 | e mandara aquela eigreja fazer entôn, |
| 187:20 | e toda aquela noite ar rezaron des ên |
| 187:40 | toda aquela noit'; e na luz acharon alí |
| 193:9 | e porque sóo entrara | ontr' aquela companía, |
| 194:7 | que lle déu aquela noite | ben quanto mestér havía. |
| 196:38 | ca tal com' esta aquela | é que m' houv' apareçuda.” |
| 202:11 | El ja por desasperado | de s' aquela rim' achar |
| 205:37 | e porend' aquela torre | muito combater mandava, |
| 205:40 | e viron ontr' as amẽas | aquela mour' assentada, |
| 212:11 | Aquela dona havía | de séu un rico sartal, |
| 212:44 | que séu sartal lle levava | aquela mollér per i; |
| 215:57 | e punnassen come bõos | com' aquela alcavéla |
| 219:36 | porque cabo da omagen | aquela fazer mandei; |
| 222:33 | pelo braço lle saiü | viva aquela aranna, |
| 230:4 | a aquela que sempre dá |
| 234:13 | que tiínn' aquela térra, | ca ric-hóm' éra del Rei, |
| 236:13 | nen mollér dos que i éran, | se aquela sóa non, |
| 236:30 | e lóg' a aquela póbre | foron porên algo dar. |
| 244:4 | que fezo Santa María, | aquela de que naceu |
| 248:9 | rogar aa Grorïosa, | aquela que sempre dá |
| 251:22 | ant' aquela omagen, | ond' havía prazer. |
| 255:59 | per que fezér' a- |
| 255:62 | mandou fillar lóg' aquela mollér, |
| 258:1 | Aquela que a séu Fillo | viu cinque mil avondar |
| 258:7 | Un an' en aquela térra | foi mui caro, com' oí, |
| 265:89 | aquela carta; e pois faça sa pról |
| 266:24 | non quis que aquela trave | fezésse senôn pavor. |
| 267:28 | ind' aquela nave con mui gran companna, |
| 267:32 | sobr' aquela nave, que aquela gente |
| 267:43 | El andand' assí en aquela tormenta, |
| 267:72 | que a nave foss' a aquela cidade |
| 271:7 | Aquela nav' i meteran | per córdas, com' aprendí, |
| 272:31 | mollou, e muito rogando | aquela que Déus pariu |
| 275:47 | Este miragre mostrou aquela vez |
| 285:16 | ja mais aquela monja | nunca de si partía, |
| 285:35 | Essa noit' aquela monja todas sas cousas guisou |
| 289:22 | dela que lle perdõasse | aquela mui grand' errança |
| 291:33 | Déus por ela ao mundo; | e pois lóg' aquela vez |
| 291:39 | E lógo aquela hóra, | assí com' aprendí éu, |
| 294:25 | e lançou aquela pédra | por ferí-la, mas errou-a; |
| 294:33 | onde aquela omagen | foi depois en car tẽuda |
| 297:12 | d' obrar en aquela cousa | que acha enderençada |
| 298:51 | A Virgen María lóg' aquela vez |
| 303:20 | por que aquela sa tía | houve dela gran rancura |
| 304:1 | Aquela en que Déus carne | prendeu e nos déu por lume, |
| 305:28 | e ela pediu-lle algo | por aquela que non érra. |
| 305:48 | e coidou aquela carta | per maior peso vencê-la; |
| 306:11 | Esta eigrej' é aquela | que chaman de Leterán, |
| 306:32 | lóg' a aquela omagen | a cinta lle decendeu |
| 313:54 | branca en aquela nave, | com' a néve sól caer. |
| 313:55 | E a nav' alumeada | aquela hóra medês |
| 314:13 | de toda aquela térra, | e diss' a sa mollér: “Ven |
| 315:12 | Ca aquela mesquinna | foi, en com' aprendemos, |
| 316:11 | En aquela vila houve | un crérigo trobador, |
| 322:30 | E tev' i aquela noite; | e contra a madurgada, |
| 323:31 | Ca lógu' en aquela casa | entrou a Sennor comprida |
| 324:5 | que mostrou Santa María, | aquela que foi parir |
| 324:22 | que aquela sa omagen | lles fezéss' alí trager. |
| 325:36 | no cárcer deitar ontrambas; | mais aquela sen demóra |
| 329:56 | foi todo escodrunnado, | e lógo aquela vez |
| 331:31 | Assí jouv' aquela noit', e | outro día madurgada |
| 333:27 | Chorou muito dos séus ollos | aquela noite jazendo |
| 333:43 | Aquela noite fezéron | vegía grand' e honrrada; |
| 336:20 | quedava-ll' aquela coita | e éra de bõa vida; |
| 339:41 | graças a aquela que nos mantên; |
| 344:8 | en aquela sa eigreja | de Tudía maravilla |
| 344:23 | Assí tod' aquela gente | foi de sũu albergada |
| 345:26 | querend' ir aquela noite | a Guadeíra mãer. |
| 345:53 | viu en sonnos, com' aquela | que é de Déus Madr' e Filla |
| 346:18 | non comía, nen al nada. | Mais aquela que sempr' óra |
| 347:23 | Assí a Santa María | fez aquela mollér tórto |
| 351:12 | gran gent' a aquela fésta, | e cada ũu punnou |
| 351:27 | E porend' aquela gente | se quiséra ir entôn; |
| 351:31 | Entôn lóg' aquela gente | aa cuba se chegou, |
| 353:35 | E lógu' en aquela hóra | pos eno séu coraçôn |
| 353:79 | Aquela noite passada, | outro día ant' a luz |
| 357:21 | E entôn aquela gente | toda que alí vẽéra |
| 361:33 | catand' aquela omagen, | viron-lle mudar coor |
| 362:15 | Esta foi aquela arca | de que vos éu ja falei |
| 366:19 | E ind' a aquela caça, | levou poucos cavaleiros, |
| 367:21 | de que guariu por aquela que trilla |
| 367:29 | guïó-o ben aquela que non érra |
| 369:34 | que fossen lógo correndo | a aquela mollér bõa | e lle déssen séus dinneiros, |
| 369:38 | a aquela mollér bõa, | e pediron-ll' a sortella | d' ouro fin, ca non d' arente, |
| 372:16 | aquela ravia grande | toda se ll' amansou; |
| 372:21 | ca éu sõo aquela | que pósso guarecer |
| 376:33 | achou aquela sortella | e viu ben que súa éra |
| 379 | Como Santa María do Pórto se vengou dos cossárïos do mar que roubavan os hómees que viínnan pobrar en aquela sa vila. |
| 392:20 | aquela mollér mesquinna. | E el todo-o negava, |
| 405:10 | aquela que nos encóbre |
| 411:111 | na qual aquela noite, | est' é cousa sabuda, |
| 414:13 | e ar foi-o en aquela sazôn |
| 419:3 | Ca pois levou aquela | que nos déu por sennor |
| 419:33 | ben a Mont' Olivete, | u aquela sazôn |
| 419:65 | tod' aquela companna | mui bon odor e viu |
| 421:6 | e és aquela que nos guía, |