| 2:28 | ll' ant' esta Sennor mostrara, |
| 3:44 | e déu-lla ant' o altar. |
| 4:25 | o abad' ant' o altar, |
| 4:40 | ant' os outros se metía. |
| 5:131 | mas ant' houv' el a dizer séu pecado, que fez come vil. |
| 5:143 | ant' o Apostóligu' e ante vós, como os feitos há.” |
| 7 | Esta é como Santa María livrou a abadessa prenne, que adormecera ant' o séu altar chorando. |
| 7:45 | lóg' ant' o Bispo vẽo; |
| 8 | Esta é como Santa María fez en Rocamador decender ũa candea na vïóla do jograr que cantava ant' ela. |
| 8:14 | estand' ant' a sa omagen, | chorando dos ollos séus; |
| 8:27 | u x' ant' estav', e atou-a | mui de rij' e diss' assí: |
| 8:35 | e ant' o jograr en térra | se deitou e lle pediu |
| 9:30 | ant' o San Sepulcro | e en el beijasse. |
| 11:20 | pero ant' “Ave María” |
| 15:76 | ben ant' o altar adormeceu |
| 16:38 | cada día, en gẽollos ant' o séu altar.” |
| 16:46 | foi comprir aquelo que fora ant' obridar. |
| 17:52 | ant' o Emperador aqué-a ven; |
| 18:33 | ant' a omagen orar; |
| 19 | Esta é como Santa María fillou vingança dos tres cavaleiros que mataron séu ẽemigo ant' o séu altar. |
| 19:13 | mas ant' o altar con sa gran felonía |
| 21:24 | ao mõesteir' o levou e ant' o |
| 22:26 | crevéron ben, ca ant' éran encréus. |
| 23:1 | Como Déus fez vinno d' agua ant' Arquetecrinno, |
| 25:46 | o crischão, e ant' a gente |
| 25:77 | ant' un día que a vĩir |
| 25:90 | que a arc' ant' ele fogía. |
| 25:102 | fez que aportou ant' el fóra. |
| 26:18 | que ant' albergar |
| 26:51 | E u passavan ant' ũa capéla |
| 27:40 | que lógo San Pédr' ant' o altar varreu, |
| 28:38 | que ant' a majestade |
| 31:48 | meteu-se na sa eigreja | e parou-s' ant' a omage; |
| 32:15 | e ant' el chamado |
| 35:55 | O almiral das galéas | viínna muit' ant' os séus, |
| 37:10 | e na sa eigreja ant' o altar jazía |
| 38:36 | houv' ant' eles e fillou-s' a culpar. |
| 38:78 | cavaleiros vẽo e ant' a eigreja decer |
| 38:86 | e a cabeça foi lóg' ant' a omagen merger, |
| 38:92 | ant' a omagen sôbelo altar. |
| 42:29 | E os gẽollos ficados | ant' ela con devoçôn, |
| 43:37 | e foron en quatro días, | e ant' o altar festinno |
| 43:48 | ant' o altar en gẽollos, | Santa María chamando |
| 45:64 | os dïabos a cogula, | todos ant' ela fugiron; |
| 46:4 | vai ant' hómes descreúdos. |
| 48:6 | ant' el e que non vaamos | u irán os soberviosos. |
| 48:29 | dos monges, que ant' havían | da agua gran soïdade, |
| 52:15 | ant' a eigreja qu' en un vale jaz, |
| 52:16 | e ant' a pórta paravan-s' en az |
| 53:14 | e chorando mui de rijo, | o pos ben ant' o altar. |
| 53:27 | E pois entrou na eigreja, | ant' o altar sen falir |
| 55:11 | comprétas e madodinnos | ben ant' a sa majestade. |
| 56:41 | ant' o altar e tender |
| 57:92 | ant' o altar deitados |
| 57:97 | ant' o altar trouxéron, |
| 61:24 | ant' o altar en térra como perdudo, |
| 61:30 | e tan são ben como xo ant' havía. |
| 65:73 | se ll' ant' algũa vóssa carta non désse |
| 65:105 | ca se deitou lóg' ant' o altar tendudo, |
| 65:130 | vẽo ant' a Virgen muit' envergonnado. |
| 65:143 | Des i ant' a Virgen todos tres vẽéron |
| 67:65 | mais pero na cima vẽo | ant' eles todo tremendo; |
| 67:82 | e esvãeceu ant' eles, | como x' éra vãidade. |
| 68:28 | os gẽollos ant' o altar |
| 68:34 | ant' ela e disse: “Malvaz |
| 68:41 | que x' ant' havían, sen mentir, |
| 69:32 | un hóm' ant' o altar, ben como quando |
| 69:40 | ant' o préste e que s' agẽollasse; |
| 73:37 | non ousarei ant' o abad' aparecer, |
| 75:92 | mais quéro que ant' un pouco | sejas ja quanto purgada, |
| 75:102 | u o capelán estava | ant' el en gẽollo fito; |
| 77:18 | ant' a sa igreja, pequen' e estreito. |
| 78:64 | ant' ele viv', e soube de como queimara |
| 81:26 | ant' a faz con coita mortal, |
| 82:28 | e ant' aquel frade lógo se parou |
| 82:32 | ant' este méu frade neno espantar? |
| 82:42 | Esto dito, tolleu-xe-lle d' ant' a faz. |
| 83:24 | muitos e ant' ela chóran; |
| 84:17 | e ant' a omagen s' ía, | dizend': “Os pecados méus |
| 84:43 | E parou-s' ant' a omagen | e disso assí: “Sennor, |
| 85:44 | d' ángeos, que sempre cantan ant' el doces sões. |
| 85:57 | E pois que ant' o convento contou quanto vira, |
| 86:21 | menguass' ant' o mar, ca en outra sazôn |
| 88:73 | houv' ant' ela e rogar |
| 94:31 | mais ant' ela foi leixar |
| 94:33 | na cinta, ant' o altar |
| 96:50 | ant' eles e disse: “Amigos, se for |
| 97:32 | muit' el; des i ant' el Rei entrou |
| 101:13 | ant' a Virgen, que valer |
| 101:18 | non se quis d' ant' o altar, |
| 102:54 | mais ant' o foio cobriron. |
| 104:48 | e deitou-s' ant' a omagen | e disse: “Sennor de prez, |
| 105:90 | e vai dormir ant' aquel méu altar; |
| 105:108 | ant' ela por esta cousa provar; |
| 106:33 | ant' a noite lubregosa. |
| 108:66 | que ant' o non criía. |
| 109:2 | ant' a Virgen que a Déus foi parir. |
| 109:4 | ant' a de que Déus quiso nacer; |
| 114:6 | põendo ant' o séu altar estadaes. |
| 115:246 | O ermitán ant' a luz |
| 117:25 | e ant' o altar chorando foi tan repentuda |
| 118 | Como Santa María resucitou en Saragoça un mininno que levaron mórto ant' o séu altar. |
| 118:32 | séu fill' a Salas, e ant' o altar |
| 122:32 | porên deitar-t-ei ant' os pées séus |
| 125:52 | que lógu' entôn con sas mãos | ant' eles se mataría. |
| 126:21 | ben ant' o séu altar se fez trager |
| 127:38 | u se jazía tenduda | chorando ant' o altar. |
| 127:41 | mais pon-llo u x' ant' estava, | e ta mão tragerás |
| 127:46 | se juntou que ant' estava | que o fezésse tallar. |
| 131:28 | Con gran dóo foi ant' a Sennor de prez, |
| 132:29 | e ant' a sa Magestade |
| 133 | Esta é de como Santa María ressucitou ũa mininna que levaron mórta ant' o séu altar. |
| 133:16 | e ant' o altar da Sennor de prez |
| 134:17 | lógo ant' o altar |
| 134:62 | que seja com' ant' éra e a juntade.” |
| 135:103 | Outro día ant' a luz, |
| 136 | Esta é como en térra de Pulla, en ũa vila que há nome Fója, jogava ũa mollér os dados con outras compannas ant' ũa eigreja; e porque perdeu, lançou ũa pédra que déss' ao Meninno da omage de Santa María, e ela alçou o braço e recebeu o cólbe. |
| 136:7 | Esto na vila de Fója foi ant' ũ' eigreja |
| 136:13 | de sa companna jogavan ant' a Majestade |
| 136:30 | com' ant' éra, ca non quis Déus por sinificança. |
| 138:40 | Entôn a Virgen d' ant' ele se tolleu; |
| 142:3 | Com' ũa vez acorreu ant' el Rei |
| 144:25 | ant' a casa do que vos dixe ja |
| 145:19 | ant' abriu sas pórtas, e séu haver dado |
| 151:29 | ca u el ant' os abades | non dúas vezes senlleiras |
| 153:32 | e ant' o altar deceu |
| 153:41 | e ant' o altar caeu |
| 154:8 | os dados ant' ũ' eigreja | da Virgen Santa María; |
| 154:29 | e nembrou-lle-la paravla | que ant' o tafur disséra, |
| 158:24 | e contou i ant' os monges | e ante toda-las gentes | todo como ll' avẽéra |
| 159:29 | per ũa córda de seda | ant' o séu santo altar, |
| 162:42 | parecía, e achou ant' a cruz |
| 164:31 | sa coor com' ant' havía, | polo mal que recebeu, |
| 169:7 | dizer a muitos mouros | que moravan ant' i |
| 171 | Como ũa mollér de Pédra-Salze ía con séu marido a Salas, e perderon un fillo pequeno en un río, e foron a Salas e achárono vivo ant' o altar. |
| 171:51 | viü séu fill' ant' o altar |
| 172:19 | que ant' havían da mórte; | des i quantas merchandías |
| 177:30 | e el omagen de cera | pos lóg' ant' o séu altar. |
| 178:29 | e fez estadal per ela | que ardess' ant' a que ten |
| 187:17 | ant' aa Virgen que acórra a sa mongía.” |
| 187:19 | e choraron muit' ant' a que nos mantên, |
| 189:8 | pero non fugiu ant' ela, | ca med' houve se fogisse | que sería acalçado; |
| 189:20 | e des que chegou a Salas | chorou ant' o altar muito, | e tan tóste tornou são. |
| 194:37 | hóme do córpo; mais esto | ant' a profeta o disse, |
| 195:72 | e ant' a chorosa |
| 196:13 | foi; mais ant' en aquel tempo | a nóssa fé começada |
| 196:14 | éra, e ant' os gentíis | a guardavan asconduda- |
| 197:29 | Mais ficad' ant' os gẽollos | e aa Madre de Déus |
| 198 | Esta é como Santa María fez fazer paz e que se perdõassen ũus hómees que se querían matar ũus con outros ant' a sa eigreja en Terena. |
| 199:27 | E quando foi na eigreja, | ant' o altar o deitaron |
| 208:37 | ant' a crerezía toda. | E o bispo fez bon sen |
| 212:33 | ant' a súa Majestade, | e chorou muit' e gemeu |
| 213:36 | ant' o séu altar e disse: | “Madre do Véll' e Meninno, |
| 216 | Como Santa María se mostrou en semellança da mollér do cavaleiro ao démo, e o démo fugiu ant' ela. |
| 217:4 | pecad' e se non repente | d' ir ant' a esperital |
| 217:12 | ant' eles ena eigreja; | mas porque mãefestar |
| 217:14 | ant' houv' a ficar de fóra | com' hóme mui pecador. |
| 219:35 | foi; ant' o altar deitou-se | dizendo: “Sennor, errei, |
| 221:39 | ant' o altar maior lógo | e pois ant' o da Reínna, |
| 224:3 | Ant' é con mui gran razôn, | a quen parar i femença, |
| 226 | Esta é do mõesteiro d' Ingratérra que s' afondou e a cabo dun ano saiu a cima assí como x' ant' estava, e non se perdeu null' hóme nen enfermou. |
| 226:46 | todo sobre térra como x' ant' estar |
| 228:13 | a un séu hóm'. E enquanto | o manceb' ant' emorçava, |
| 228:24 | deste múu que ant' éra | d' ambo-los pées tolleito, |
| 228:35 | E ben ant' o altar lógo | houv' os gẽollos ficados, |
| 233:29 | ant' a pórta da eigreja, | que éra en un recóste, |
| 234 | Esta é como Santa María de Vila-Sirga fez oír e falar un moço que éra sordo e mudo, porque teve vigía ũa noit' ant' o séu altar. |
| 234:18 | e feze-o essa noite | ben ant' o altar dormir. |
| 237:22 | como vos retraí ant' éu, | tev' assí por guisado |
| 237:40 | fazer, mas ant' éu morrerei, | vilão, falsso, rudo.” |
| 237:83 | que quér que me conféss' ant' éu | que moira, entendades, |
| 238:24 | ant' aquel que da cadẽa | nos foi tirar do dragôn; |
| 239 | Esta é dun miragre que Santa María fez en Murça por un hóme que déu séu haver a guardar a outro, e negou-llo e jurou-lle por el ant' a Magestade. |
| 239:2 | ant' a omagen da Virgen, | que é Sennor da verdade. |
| 239:20 | jura ant' a Majestade |
| 241:48 | ant' o altar da Virgen, | e assí lle dizía: |
| 242:29 | ant' o séu altar levaron, | chorando con devoçôn, |
| 243:21 | foron ben que lles valrría. | Pero ant' alí jouvéron |
| 244:16 | cada un pera sa casa; | pero ant' ían entrar |
| 245:80 | entrou dentro na igreja | e deitou-s' ant' ũa cruz |
| 245:81 | e ant' ũa majestade | da Sennor que nos aduz |
| 248 | Como dous marinneiros se querían matar en Laredo ant' o altar de Santa María, e pola sa gran mercee guardó-os que se non matassen nen se ferissen. |
| 248:14 | ben ant' o altar estando, | de peleja mui mortal. |
| 251:20 | ía e a levava | sigo ant' o altar, |
| 251:22 | ant' aquela omagen, | ond' havía prazer. |
| 251:74 | ant' o altar sa filla | polo feito saber. |
| 252:21 | ant' o altar da igreja | u fazían o lavor, |
| 253:22 | ant' o altar de San Jame, | e non foss' en poridade. |
| 253:42 | que poséra con sa mão | el ant' a sa Magestade. |
| 255:70 | ant' a igreja da Madre de Déus, |
| 255:74 | ant' a Magestade |
| 255:79 | ant' a omagen, muito chorava |
| 258:33 | u ant' a massa estava | que ja déra, que sól non |
| 261:26 | farei ambos; mas ant' a jajũar |
| 261:58 | E lóg' ant' eles foi mórta caer. |
| 262:17 | ant' a Virgen, que poséran | ant' encima do altar, |
| 265:92 | ant' o altar da Santa Emperadriz |
| 265:105 | ant' o altar. Mais la que sempre aduz |
| 265:108 | e lógo ant' o Emperador gentil |
| 267:64 | ca tornou o mar mansso de qual ant' éra. |
| 268:32 | e pois ant' o altar jouve | da Virgen santa, Reínna, |
| 272:30 | pecados que ũa péça | de térra ant' o altar |
| 272:35 | ant' a mollér e rogou-lle | que muito ll' éra mestér |
| 273:37 | E lóg' ant' o altar todos | fezéron sas orações, |
| 274:37 | e a esto para mentes, | ca éu ant' a ti verrei |
| 275:46 | ant' o altar da Virgen séu estadal. |
| 276:38 | ant' o séu altar põer |
| 276:43 | noite ant' essa Sennor |
| 276:45 | mais ant' a luz gran sabor |
| 278:21 | con coita ena eigreja, | e des i ant' o altar |
| 281:50 | e fez sinal que ant' ela | sól non m' ousasse parar. |
| 285:37 | da Virgen Santa Marí' ant' o altar s' agẽollou, |
| 285:38 | chorand' ant' ũa sa omagen que éra mui béla, |
| 288 | Como un hóme bõo de relijôn foi veer a igreja u jazía o córpo de Sant' Agostín, e viu i de noite Santa María e grandes córos d' ángeos que cantavan ant' ela. |
| 288:14 | ant' a capéla da Virgen | que os céos escrarece. |
| 288:25 | “Amigas, mui ben cantemos | ant' aquesta que nos guía, |
| 289:21 | a Virgen Santa María | e ant' o altar choraron |
| 290:20 | ant' o séu Fillo o presentará. |
| 294:8 | que ant' ũa sa eigreja | mui ben feita e fremosa |
| 294:17 | e dous ángeos ant' ela, | e qualquér deles havía |
| 294:26 | ca os ángeos que éran | ant' ela foron presentes |
| 294:32 | que parou ant' a omagen | pera seer defenduda; |
| 295:33 | a omagen os gẽollos | ant' el en térra ficou |
| 295:35 | Mas el Rei deitou-s' en térra | ant' ela, tendud' en cruz, |
| 295:46 | chorou, muit' ant' a omagen | e fez tod' est' escrevir. |
| 296:12 | sempr' ant' o altar dela | con mui gran devoçôn, |
| 297:32 | e diss' aos que estavan | ant' el: “Muit' é atrevudo |
| 298:27 | E poi-la assí ant' o altar fillou, |
| 301:29 | ant' o altar a desóra, | e todos séus nembros sãos; |
| 304 | Esta é como Santa María de Ribéla non quér que arça outr' óio ant' o séu altar senôn d' olivas que seja ben claro e muit' esmerado. |
| 304:12 | ca macar ard' ant' os outros | de linaça, sól penssado |
| 304:13 | non é que ant' o da Virgen | arça; e est' é provado |
| 306:4 | por que fezo Déus as cousas | que non éran ant' e son |
| 308:11 | E ant' ũa sa omagen | a prézes s' ía deitar, |
| 308:22 | que ant' o altar podésse | o Córpo de Déus fillar. |
| 308:33 | e ant' o altar da Virgen | as fez lógo pendurar. |
| 312:68 | que pose ant' a omagen | da por que o mundo cata; |
| 315:41 | ant' o altar, e lógo | todo o desnüaron |
| 318:36 | se ant' aquel nariz todo | non ll' alçassen, nen bever; |
| 321:27 | ant' el Rei, e irei lógo | vósco, se Déus me defenda |
| 321:37 | e levarei a mininna | ant' a béla Magestade |
| 322:29 | e tẽendo-o por mórto | ant' o altar o deitaron. |
| 324:42 | que tan fremoso miragre | foi ben ant' eles fazer. |
| 326:23 | E ladrões ũa noit' ant' a luz |
| 330:2 | ant' e depois que foi nada? |
| 332:30 | o véo da sa cabeça | e ant' o fógo lançar |
| 333:4 | foss' ant' el por avogada, | des i que todas doores |
| 334:29 | foi mia ama que llo désse | a méu am', ant' éu provar |
| 334:37 | ant' o altar da mui nóbre | Virgen; e, com' aprendí, |
| 337:10 | ant' ía travar en muitos, | e dos panos lles tirar, |
| 339:54 | ant' o altar polo todos veer |
| 341:6 | ant' aquel que as maldades | e os érros se desfazen. |
| 341:56 | nen en nïún outro nembro, | ant' houv' o córpo ben são; |
| 341:60 | e foi mui corrend' ant' ela | lógo ficar os gẽollos |
| 347:15 | E os gẽollos ficados | ant' o altar e chorando |
| 347:16 | estev' ant' a Virgen santa | e muito lle demandando |
| 347:32 | ant' o altar, lóg' a madre | e séus parentes fezéron |
| 353:42 | se fillou ant' o meninno | e começou-ll' a rogar |
| 353:79 | Aquela noite passada, | outro día ant' a luz |
| 355:45 | s' atreveu fez sa oférta | e sas orações ant' o |
| 357:15 | E quand' aquest' houve dito, | pos ant' o altar candeas |
| 357:19 | assí que o rostro todo | e a boca com' ant' éra |
| 358:30 | éra porque non havía | ant' u fosse defenduda. |
| 362:35 | E pois que foi ant' a arca, | se deitou e lle pediu |
| 366:44 | e que ena sa igreja | ant' o séu altar porrían; |
| 366:57 | e pos-lo ant' o Infante, | que loou muit' a Reínna |
| 367:46 | foi ant' o séu altar tẽer vegía. |
| 369:17 | Ond' avẽo que un día | séus hómees do alcaide, | estand' ant' el, razõavan |
| 369:91 | e ant' o póboo todo | lle rogou que lle contasse |
| 371:35 | Ant' ía sobre la agua | como se fosse un batél, |
| 374:26 | ant' o altar, e tamanno | foi com' ele per medida. |
| 375:26 | ant' ela que todo vee. |
| 378:50 | tevéron i sas noveas | sempr' ant' o altar maior. |
| 392:18 | e ant' o alcaide vẽo | por sa gran malaventura, |
| 392:32 | dentro na vila do Pórt', e | ant' o alcaide levado |
| 398:8 | gran miragre no séu Pórto, | que ant' o séu nom' havía, |
| 401:58 | nen outro gran consello | sen ant' i comedir, |
| 403:24 | ant' ela foi vĩudo. |
| 404:18 | óbras que xas ant' el non foss' obrar. |
| 405:20 | Ant' ela está un pano |
| 405:48 | ant' a omagen. E isto |
| 406:56 | a Santa Virgen, | ant' os séus altares, |
| 407:42 | fas que te léven tóst' ant' o altar méu; |
| 410:7 | Pero direi ant' en bon son |
| 413:7 | ond' ela foi prenne. Mas como x' ant' éra |
| 413:9 | ca tant' houve door como ant' houvéra |
| 419:62 | e ela en séu leito | ant' eles se deitou. |
| 419:96 | ant' éra mui ben feita | e d' óbra mui sotil. |
| 420:30 | que ficou como x' éra | ant' e non foi danada; |
| 422:16 | U verás os ángeos | estar ant' ele tremendo, |
| 422:36 | E u todo-los reïs | foren ant' el homildosos, |
| 426:13 | Porend' ant' eles aos céos subir |
| 426:15 | Mas ant' eles disse: “Ide preegar |
| 426:26 | fez en Mont' Olivete ant' os hebréus. |