2:31 | u lles pareceu sen falla |
9:47 | Quand' est' houve dito, | cuidou-s' ir sen falla; |
42:7 | per que tirou de gran falla | a un mui falss' amador, |
45:56 | hei éu de fazer sen falla, | pois vós ên sabor houvérdes; |
65:21 | Entanto o préste morreu, e sen falla |
75:19 | e vivía das esmólnas | que lle davan; e sen falla |
86:31 | A mollér sen falla coidou a fĩir |
95:14 | a quanto-la ben serviren, assí é sen falla. |
105:59 | que houve dela gran dóo sen falla, |
115:113 | o levarei sen falla, |
131:26 | mas cuidou sen falla lógu' i a morrer. |
132:15 | séu amor e non faz falla, |
132:136 | que o guïou ben sen falla |
178:1 | A que faz o hóme mórto | resurgir sen nulla falla, |
202:26 | vẽéron morar sen falla | por nos fazeren amor. |
221:36 | e vérmẽes del saían | muitos e grandes sen falla, |
237:70 | e pornán que daquí a cras | mãeféstes ta falla |
250:12 | pois el é sen falla |
250:14 | Pois el é sen falla |
253:23 | El fez lóg' o mandamento | de séu abade sen falla, |
254:19 | “Macar hómes semellamos, | dïabos somos sen falla, |
267:40 | del ũa gran péça pelo mar, sen falla; |
268:3 | Ca o que gran confïança | en ela houvér, sen falla |
276:24 | mórt' é sen nulla falla; |
300:25 | Razõá-la ben, sen falla, |
328:51 | Ond' el Rei en mui gran coita | éra daquesto, sen falla, |
329:16 | ben creen mouros sen falla, | e desto dulta non han, |
348:27 | E ja ante lle disséron | que aquel haver sen falla |
355:25 | demais vou en romaría, | e non querría en falla |
365:15 | E est' andava cuidando | tanto, que disse sen falla |
403:49 | O sésto foi sen falla |