1:60 | est' é cousa provada.” |
2:52 | est' alva vestir provasse, |
4:53 | O padre, quand' est' oiu, |
5:35 | e pois que tod' est' houve feito, pera Roma se tornou; |
5:99 | Os marinneiros disséron entôn: “Pois est' a Déus non praz, |
5:140 | Guári-m' est' irmão gaf', e dar-ch-ei grand' haver.” |
6:45 | As gentes, quand' est' oíron, | foron alá correndo, |
9:47 | Quand' est' houve dito, | cuidou-s' ir sen falla; |
9:87 | Quand' est' houve dito, | quis en el dar salto, |
11:47 | Quand' est' a compann' oía |
12:25 | E por est' houvéron todos de morrer, |
13:23 | Quand' est' oiu o meirinno, | déu aa Virgen loor |
15:33 | Basillo diz: “Será est' enquanto |
15:55 | e est' orgullo que mi hás mostrado, |
16:61 | tanto que est' ano rézes por mi outra vez |
17:47 | Santa María lle diss': “Est' afán |
18:54 | quand' est' oíron |
25:43 | Pois o judéu est' outorgou, |
25:83 | Dizend' est', en mar la meteu; |
25:155 | Quand' est' o judéu entendeu, |
26:64 | “Cuja est' alma foi fez feitos vãos, |
26:70 | pois nós e vós est' assí rezõamos, |
28:90 | Pois est' houve veúdo, |
28:112 | pois m' est' apareçudo |
35:51 | En tod' est' as seis galéas | non quedavan de vĩir, |
36:15 | Quand' est' oiu un sant' abade, que na nave ía, |
36:27 | E pois lles est' apareceu, foi o vento quedado, |
37:8 | Est' avẽo na térra que chaman Berría, |
38:10 | que est' amor non quéren entender |
38:77 | O Conde, quand' est' oiu, con armados |
41:11 | Gran ben lle fez en est' e grand' amor |
42:28 | e est' anél tan fremoso | ti dou porend' en sinal.” |
42:37 | As gentes, quand' est' oíron, | correndo chegaron i |
45:37 | d' havê-la? Ca sempr' est' hóme | fezo mal, como sabedes, |
45:38 | por que est' alma é nóssa, | e allur outra buscade.” |
45:59 | E pois Déus est' houve dito, | un pano branco tomava, |
53:51 | E por que cértos sejades | que tod' est' e mui mais sei, |
53:55 | Todos quantos est' oíron | déron graças e loor |
54:11 | Est' éra sisudo e leterado |
55:39 | Quand' ela est' houve dito, | chegou a Santa Reínna |
56:45 | Est' uso foi mantẽer |
59:86 | est' a Déus foron gracir. |
63:63 | Disse-ll' est' el conde, e mui mais ca tres |
63:71 | Pois est' entendudo houve, ben foi fis |
65:35 | El, quand' est' oiu, houv' alegría féra |
65:132 | est' hóm' en sentença jaz mui perigosa; |
66:39 | O bispo, quand' est' oía, |
67:39 | En tod' est' o hóme bõo | per ren mentes non metía, |
67:69 | e éu vos mostrarei óra | com' est' hóm' en que fïades |
67:80 | de lle fazer mal nïũu.” | E pois est' houve contado, |
72:25 | Séu pa(a)dre, quand' est' oiu, |
74:15 | Pois est' houve dit', o démo s' assannou |
75:46 | aquí con est' hóme bõo | que é honrrad' e mui rico, |
75:53 | Quand' est' entendeu a vélla, | foi mui trist' a maravilla |
75:62 | que éu leix' est' hóme bõo; | mas id' i se ir queredes, |
76:19 | Pois est' houve dito, tan gran sanna lle creceu, |
76:24 | Quand' est' houve dito, lóg' a Madr' Espirital |
82:23 | O frad', est' oíndo, espantou-se mal |
83:17 | Sen tod' est', en gran cadẽa |
85:9 | Os ladrões que fezéron est' éran crischãos; |
85:49 | Santa María lle disse, pois est' houve visto: |
88:30 | e disse-lles: “Est' estado |
93:9 | Est' éra mui fremoso e apóst' assaz, |
93:29 | Quando ll' est' houve dit', a teta descobriu |
94:37 | “leixo-vos est' en comenda, |
94:81 | Quand' est' oiu, a sinar |
95:33 | E pois est' houvéron feito, fezéron gran guérra, |
95:42 | est' avẽo per tres noites aos malfadados. |
95:49 | e teve que por est' éra séu feito perdudo |
95:63 | E eles, quand' est' oíron, fóra o poséron |
96:19 | E quand' est' hóme viron, se leixaron |
96:47 | Quand' est' oíron, lógo mantenente |
97:20 | e est' havía nome Matéu, |
97:59 | Est' hóme punnou tóste de s' ir |
103:26 | Non é est' o méu mõesteiro, | pois de mi que se fará?” |
103:33 | Quand' est' oiu o abade, | teve-o por de mal sen, |
104:26 | ante se foi muit' aginna | por provar est' e veer |
104:37 | E ela maravillada | foi tanto que est' oiu, |
114:42 | a Virgen por est' e loarán ja maes. |
115:36 | Est' hóme e sa mollér |
118:16 | Pois est' é mórto, nunca vivirei |
119:34 | dizendo: “Leixad' est' hóme, maos atrevudos.” |
121:32 | que est' hóme nós matemos, | ca x' éste dos sérvos séus.” |
125:72 | dïabos, que che fezéron | começar est' arlotía |
127:47 | Quand' est' oíron as gentes, | mui gran maravilla ên |
131:7 | Est' emperador nom' haví' Aleixí, |
134:59 | est' outra con segur |
135:24 | est' amor poséron i |
135:89 | Quand' est' oiu, “a la fé”, |
135:98 | ll' os férros a est' e pról |
137:20 | en est' érro, muitas vezes, e se del quitasse, |
141:22 | est' outro de caeda fazer escarnida.” |
141:33 | e por est' aa Virgen grandes adïanos |
143:22 | est' a Déus e a sa Madre servir |
149:37 | Est' é o que tu comes, | onde fazes tres partes, |
149:41 | Est' é o que tu alças | e baixas e descóbres, |
149:49 | Quando ll' est' houve dito, | viu a Hóstïa lógo |
152:22 | mostrar per est' escudéla, | porque leixes téus errores. |
155:9 | que non sejamos perdudos; | e por est' é de bon sen |
157:10 | i de bon queijo rezente, | ca est' éra en verão. |
159:13 | E pois est' houvéron feito, | tornaron non de vagar |
161:7 | Est' havía ũa vinna | que mais d' outra ren amava, |
163:7 | Tanto que est' houve dito, | foi de séu córpo tolleito |
163:19 | Lógo que est' houve dito, | foi de todo mui ben são, |
172:12 | E pois prometud' est' houve, | lóg' a Virgen grorïosa |
173:7 | Est' hóme d' Aragôn éra, | e havía tan gran mal |
186:23 | Quand' el est' oiu, houv' ên mui gran pesar; |
195:68 | Quand' el est' oído |
195:141 | est' e éu sandía |
197:12 | e est' un séu fill' havía | que amava mui mais d' al. |
201:51 | Quando ll' est' houve dito, | foi-se; e mui guarida |
206:37 | e contou est' aas gentes, | que lles non leixou ên ren, |
222:28 | foi contar est' aas donas | des i aa prïoressa. |
237:16 | muit' en séu córp' abaldõar; | est' éra connoçudo. |
238:21 | E el est' e mais dizendo, | ei-vos un capelán ven |
238:41 | Quand' est' o crérig' oiü, | diss': “Ai, Grorïosa, val! |
242:11 | Est' éra mui bon maestre | de pédra põer con cal, |
243:28 | e pois est' al Rei contaron | ante muitos cavaleiros. |
245:21 | est' hóm' alí ameúde, | des i mui de coraçôn |
245:70 | e dirás est' aos frades | todos e ao prïor.” |
251:25 | e con est' à omagen | colleu tan grand' amor, |
251:51 | Sobr' est' a madre vẽo | e preguntou-ll' assaz |
251:59 | E sobr' est' ao Papa, | que ten logar de Déus, |
251:79 | e meteu-lla nas mãos; | e diss' ela: “Est' é |
254:28 | Quand' est' oíron os monges, | mantenente se tornaron |
255:117 | Quand' est' o meirinno e as gentes |
256:27 | E tod' est' assí foi feito; | e lógo, sen outra ren, |
261:59 | O santo bispo foi est' entender |
264:35 | Quand' est' houvéron dito, | eno mar a poséron |
265:11 | Est' hóme de linnage foi non rafez, |
267:5 | tod' est' havemos pola Sennor comprida. |
267:56 | d' ir aa ta casa, est' é ben sabudo; |
271:27 | Quand' est' houve dito, lógo | cada ũu deles déu |
272:26 | desta pared' a est' outra | e s' alá toda mudar, |
279:11 | en est' enssai |
282:11 | Est' havía un séu fillo | que amava mais ca si; |
282:27 | Quand' est' oiü o padre | e a madre, gran loor |
283:29 | que por est' escomungaría |
284:22 | E quand' est' houve dito, | disse-ll' o compannôn |
284:35 | E quand' est' houve dito, | começou de riír |
285:19 | Un sobrinn' est' abadessa haví', a que mui gran ben |
285:95 | Por est' éu terría |
292:57 | quér' est' anél tẽer migo, | mas dá-lo en ofreçôn |
292:76 | ca éu fix aquesta óbra | toda e est' anél séu |
295:46 | chorou, muit' ant' a omagen | e fez tod' est' escrevir. |
296:10 | que sempre fará est' a | quena servir soubér. |
297:25 | que non fala nen se móve, | est' é ben sandeu provado, |
299:7 | Est' avẽo a un rei que servía |
299:25 | est', e cada un deles respondía: |
303:26 | fais que est' érro que fige | que cáia en obridança |
304:13 | non é que ant' o da Virgen | arça; e est' é provado |
314:6 | En Segóvia est' avẽo, | e non há mui gran sazôn, |
314:18 | Pois est' acordad' houvéron, | penssaron lógo de s' ir, |
314:45 | e rogar polos coitados, | est' a ti muito convên.” |
314:46 | Pois est' a don' houve dito, | o cavaleiro cobrou |
316:25 | por est' outra que vos digo; | e mandou lóg' un tiçôn |
316:31 | dizend': “Ai, Santa María, | est' éu mio fui merecer, |
321:22 | est' al Rei e lla levasse, | ca pera el conviínna. |
323:41 | Quand' est' oiu o bon hóme, | com' éra mui sen engano, |
335:27 | com' andamos lazerados | con est' ano tan minguado.” |
335:67 | Quando ll' est' houvéron dito, | el foi lóg' aos crischãos |
336:37 | mais est' érro per natura | ben des Adán é-xe nósso, |
348:41 | e tan tóst' est' haver dado | envïou pera Sevilla |
351:17 | a póbres que as comessen. | En tod' est' a lazerar |
352:11 | Est' açor fillava garças | e ãades e betouros |
353:59 | Quand' est' oiu o abade, | disse-ll': “Ai, fill' e sennor! |
353:68 | Entôn lle diss' o abade: | “Pois que tu est' oíd' hás, |
355:106 | seer lédos e pagados, | ca est' há ela usado. |
358:26 | e as torres acabadas, | est' é cousa connoçuda, |
365:15 | E est' andava cuidando | tanto, que disse sen falla |
366:45 | e pois est' houvéron dito, | chamaron quanto podían |
367:45 | e con est' enfermidade sobeja |
369:21 | Mais hei agora osmado | ũa cousa, per que lógo | en est' érro a metades: |
376:32 | El dizendo est', outr' hóme | que lógo pós el vẽéra |
382:53 | al Rei est' en voontade; | e o que ll' el prometeu |
383:10 | ía essa mollér bõa, | e en est' éra sa cura. |
385:3 | Est' avẽo en Sevilla | per vertude da Raínna |
392:11 | Est' hóm' éra pastorinno | entôn, e barvas pungentes, |
392:39 | Quand' est' oíron as gentes, | loaron os justiceiros, |
400:21 | non catará est', a la fé, |
405:38 | dan i, est' é cousa cérta; |
409:58 | est' é cousa sabuda, |
411:47 | E pois ll' est' houve dito, | foi-s' o ángeo lógo |
411:111 | na qual aquela noite, | est' é cousa sabuda, |
414:32 | e da filla fez madr', est' é verdade. |
419:59 | Eles, quand' est' oíron, | choraron lóg' assaz; |
420:2 | de Déus, téu Padr' e Fillo, | est' é cousa provada. |
424:3 | con razôn lles fez est' amor |
426:27 | Pois est' houve dito, nas nuves subiu, |