1:20 | é end' envergonnada”. |
2:25 | a end' havían deitada |
3:12 | que o foi end' el sacar. |
3:23 | per quant' end' éu aprendí, |
4:9 | per quant' end' aprendí éu— |
5:128 | foi end', e muitos gafos fezéron s' i trager. |
7:36 | façades end' emenda.” |
9:60 | e comprou end' ũa, | a mellor pintada. |
9:140 | non viu end' a pórta | nen per u vẽéra. |
14:33 | perdôn. E diss' el: “farei-o | pois end' havedes sabor; |
18:72 | end' a mais béla, |
19:6 | e contar-vos-ei end' a gran maravilla. |
23:16 | havê-lo, non éra end' en térra que podésse |
31:4 | quéren end' as bestias mudas. |
32:14 | en que el morava | foi end' acusado; |
38:48 | britou-ll' end' un assí que ll' houvéra lóg' a caer; |
42:20 | que sa amiga lle déra, | que end' éra natural. |
43:6 | muit' end' el; mas disse-ll' ela: | “éu vos porrei en carreira |
43:24 | déss' end' a Santa María | teve-o grandes sét' anos |
44:31 | E que houvéss' end' el maior prazer, |
53:3 | E de tal ja end' avẽo | un miragre que dizer |
63:28 | tanto fez i d' armas, per quant' end' éu sei, |
65:149 | que se foss', e teve-s' end' el por maltreito |
65:162 | me ficou end' a mi, e fui rei alçado. |
69:44 | e tirou-ll' end' un vérmen a semella |
71:46 | de quant' ante dizías, | e mais t' end' amaremos.” |
78:62 | contou-ll' end' a hestórïa maravillosa. |
82:26 | me, ca de gran medo hei end' éu assaz.” |
85:41 | Quand' o judéu viu aquesto, foi end' espantado; |
97:67 | que ll' end' a verdade descobriu, |
99:10 | end' aa Virgen bon grado. |
102:24 | e déu-ll' end' a séu sabor. |
104:10 | que con gran coita houvéra | o siso end' a perder. |
104:24 | ena boca e tan tóste | tirou-a end' e odeu |
104:32 | ond' aquesta mollér éra, | per com' end' éu apres' hei, |
105:55 | que quantos físicos houv' end' a Pisa |
105:57 | E desto queixou-s', e fez end' enquisa |
106:38 | end' a Virgen pïedosa. |
108:1 | Dereit' é de s' end' achar |
114:30 | que adur parecían end' os sinaes. |
115:147 | que end' é Patrïarca |
117:30 | aos coitados, ca desto muit' end' é tẽuda. |
122:54 | malgrad' end' haja o démo malvaz. |
131:63 | E quando o viron, déron end' a Déus |
132:104 | lle ficou end' a espinna. |
134:44 | ca non cabían dentr' end' a meadade. |
145:24 | E pois se viu póbre, foi end' esmarrido; |
146:87 | ca ben sei que poder end' hás |
147:22 | o tev' end', e lle creceu |
147:26 | ca tu end' és poderosa |
149:11 | e creo que terredes | por estrann' end' o feito |
151:18 | que a eigreja non póssa | veer nen sól end' as beiras.” |
157:9 | de feijóos que fezéran | end', e un deles meteu |
159:17 | acharon end' ũa menos, | que a serventa furtar |
162:46 | E todos déron loor end' a Déus |
165:27 | Pois sa oraçôn fezéron, | per quant' end' éu aprendí, |
168:6 | que non lle fal end' o querer. |
174:14 | Mas tan gran door end' houve, | que se saiu d' ontr' a gente |
175:12 | en casa dun grand' herége, | non sabend' end' ele nada; |
185:4 | en Chincoia, un castélo, | per quant' end' éu aprendí, |
186:39 | ca dereit' é”. E, per com' end' aprix éu, |
187:48 | entôn o convento déu end' aa Virgen loor, |
191:8 | que fora por sa soldada, | cuidand' end' algún dinneiro |
192:8 | quant' end' aprendí, |
196:8 | e se deles lle falava | alguên, lógu' end' el fugía; |
199:14 | e do mal que ll' end' avẽo, | por Déus, oíde, varões: |
206:28 | missa de Santa María, | e fillou-s' end' a doer, |
215:22 | entôn, e end' ũu deles | lle foi dar ũ' espadada |
218:11 | E dest' assí gran tempo | foi end' atán maltreito, |
218:22 | eno levaren sigo | foron end' acordados. |
219:28 | e viron o démo negro, | fillaron-s' end' a riír; |
221:18 | e houv' end' a maior parte, | ca todo ben merecía. |
221:31 | Quantos la ir assí viron | gran pïadad' end' havían, |
226:37 | morrían de fóra, ca poder end' há |
227:17 | e el nembrou-s' end' e lógo | chorou, baixando a tésta. |
231:42 | porrei t' end' éu ena vía. |
233:40 | da térra este miragre, | mui gran prazer end' houvéron; |
255:118 | viron, fillaron-s' end' a repentir, |
257:10 | e foi-s' end', e nonas mandou catar amïúde. |
262:39 | E porend' esto creede, | e non creades end' al |
267:10 | quant' end' aprendí a quen mio há contado. |
270:24 | e foi end' Isaías | séu profetizador; |
273:30 | de sacar end' un enteiro, | nen quen lle dissésse dello. |
274:32 | a ti quanto tu cuidasche, | pois que t' end' achas mal ja; |
277:34 | foron end' os outros oito | que fezéran mellor sen |
287:12 | mais d' outra cousa que fosse, | e avẽo-ll' end' assí |
289:29 | e desaprendeu-ll' as mãos | e tolleu-ll' end' as doores; |
298:9 | quant' end' aprendí ren non vos negarei, |
303:38 | e do que sabor havía | fez-ll' end' amor e pitança. |
309:17 | querían fazer end' ũa | mui grand' e nóbre sobeja, |
311:16 | a Monssarraz. Mas primeiro, | per quant' end' éu puid' oír, |
313:37 | se faça end' hóm' afóra, | e peçamos-lle perdôn, |
313:45 | Acórre-nos, Sennor bõa, | pois poder hás end' e sen, |
314:12 | porên foi veer sa fonte | que éra end' a mellor |
316:37 | e tan tóste que foi dita, | per quant' end' éu aprendí, |
317:1 | Mal s' há end' achar |
324:7 | Aquesto foi en Sevilla, | per quant' end' éu aprendí, |
335:54 | que buscada non hajamos, | sen duvida end' estade.” |
345:4 | vos direi que end' avẽo, | sól que me seja oído, |
353:10 | o reino do Paraíso | e foi-os end' eixerdar. |
353:58 | dou end' a maior partida | e vou-llo sempre levar.” |
358:14 | que, se muitos end' houvérdes, | a lavor será creçuda |
359:38 | grandes, que de mui de longe | foi end' oído o son. |
368:15 | que fomos end' abade; | e dar-t-emos consello |
400:17 | e cuid' end' haver gualardôn |
407:24 | que se non pod' end' erger. |
411:22 | muit' end' ele; mas ela | éra ên mais coitada, |
413:17 | sen prender end' ela dano nen espanto; |
419:97 | E el déu end' a ela | porên loores mil, |
420:16 | e outrossí a óbra | que end' houviste obrada, |