| 5:139 | Emperador, que a chamou e disso-lle: “Ves? |
| 35:103 | Disso maestre Bernaldo: | “Esto mui gran dereit' é |
| 65:37 | e disso-ll' aquelo sobre que vẽéra. |
| 65:85 | e poi-lo non achou, disso: “A Messías |
| 70:18 | según disso Isaía. |
| 75:54 | e disso: “Santa María | Virgen, de Déus Madr' e Filla, |
| 75:71 | E el tornar-se quiséra, | mas disso-ll' ela: “Entrade |
| 84:43 | E parou-s' ant' a omagen | e disso assí: “Sennor, |
| 104:40 | que éra sangue caente, | e disso assí porên: |
| 108:20 | e disso: “Se Déus m' ampar, |
| 125:57 | E disso: “Casemos lógo.” | Mas diss' o padre: “Non, mais cras |
| 125:70 | e disso-ll': “Aquí que fazes? | ca ja tu non éras dos méus |
| 125:82 | dormía, e disso: “Maa, | com' ousas aquí dormir tu |
| 125:93 | E o bispo chegou lógo, | e disso-lle o novio: “Fól |
| 176:15 | E u jazía dormindo, | a viu; e disso-ll' atal: |
| 203:17 | ante si ũa sa filla | e disso: “Se i ficou |
| 203:19 | A filla entôn lle disso: | “Con mia mão varrí ja |
| 204:30 | e disso: “Tan pïadosa | sennor dev' hóm' a servir.” |
| 206:17 | non sabía que fezésse, | e disso: “Mal día vi |
| 207:14 | e homildou-s' a omagen | e disso “graças” porên. |
| 216:11 | que lle disso: “Pois méu sodes, | mui grand' algo vos darei; |
| 216:18 | e disso-ll': “Ai, mollér, treides | hoge mig' a un logar.” |
| 216:24 | estar de Santa María | e disso: “Quér' éu alí |
| 216:29 | éra se non essa dona, | e disso: “E ja sazôn |
| 232:21 | e con coita mandou cera | fillar e disso assí: |
| 239:23 | Disso-ll' aquel: “Sól detẽer |
| 251:76 | e pois viü a Hóstïa | alçar, disso: “Ahá, |
| 261:55 | e disso-lles: “Sennores, pois veer |
| 274:27 | Depois que ll' a Virgen santa | esto disso, foi-lle mal |
| 274:28 | e disso-lle: “Sennor, Madre | daquel que pód' e que val, |
| 274:48 | e pareceu ao frade | e disso-ll': “Amigo, ben |
| 274:51 | Entôn vẽo-s' aos frades | e disso: “Sennores méus, |
| 274:53 | e disso que éu salrría | cras do mundo; e os séus |
| 281:27 | Despós esto disso: “Santa | María renegarás.” |
| 281:49 | Disso el: “Mais é m' irada | con dereito, a la fé, |
| 281:61 | a Virgen Santa María; | e el disso: “Consintir |
| 284:36 | e disso aos frades: | “Non veedes vĩir |
| 291:7 | Aquele que o miragre | sabía, disso-m' assí: |
| 310:15 | que lle disso: “Déus o santo |
| 314:25 | séu marido u estava | e disso: “Há i alguên |
| 328:63 | e disso com' en sannudo | al Rei: “Non sáia dest' ano |
| 348:29 | e disso con mui gran coita: | “Santa María me valla, |
| 353 | Como un meninno que crïava un abade en sa castra tragía de comer ao meninno que tiínna a omagen enos séus braços, e disso-ll' a omagen que comería con ele mui cedo. |
| 353:52 | e ar enmagrecer muito, | e disso com' en solaz |
| 362:29 | da arca com' éra feita, | disso lógo sen falir: |
| 419:27 | Disso-ll' a Santa Virgen: | “Sennor, e qual nom' hás?” |
| 419:53 | e disso-lles: “Amigos, | este día fiíz |
| 419:71 | E disso a San Pedro: | “Direi-ch' o que farás: |