Text concordance

Please read the notes on Using the text concordance if you have not already done so.

If you just want to find a cantiga from the first few words of the lyrics, try the Index by incipit instead.

Cantigas processed: 420

Total lines: 21656

Total words: 162244

Total distinct word forms: 10224

Alphabetical index: A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | X | Z

Word:    Show references: always for single word results never   
1 word formCountReferences
LLES290
2:31u lles pareceu sen falla
4:32lles dava Santa María,
5:120Pois chegaron, rogou-lles muito chorando dos ollos séus,
7:22ca, porque lles non sofrer
9:89Mas a vóz do céo | lles disse mui d' alto:
11:40ca o démo lles dizía:
11:55E pois chegou, lles movía
11:57que per alí lles faría
11:60dizendo-lles: “Ousadía
12:9oíron vóz de dona, que lles falou
12:26e tornou-xe-lles en dóo séu solaz.
13:19U cuidavan que mórt' éra, | o ladrôn lles diss' assí:
15:67Demais fez-lles jajũar tres días
15:71de noite lles fez tẽer vigías
15:118foi-lles dizer como vos direi:
15:143que lles este feito foi contando,
15:147E contou-lles a mui gran ferida
15:161que lles contaron da mórt' a gésta
17:39O emperador lles pos praz' atal:
19:29que lles mandou, por remĩir séus pecados,
19:31Demais lles mandou que aquelas espadas
26:46por non lles apõer que o mataron,
27:16os Apóstolos, e disse-lles assí:
27:31Assí lles respôs a mui santa Sennor:
27:39Des que foron dentr', assí lles conteceu
28:44fez-lles põer pedreiras
33:50lles fosse sen tardamentos,
35:57lles diss' a mui grandes vózes: | “Falssos, maos e encréus,
35:73e apareceu-lles Dovra, | a que pobrou rei Artur,
36:9se fez, que ren non lles valía siso nen cordura,
36:13por séus nombres cada un deles, muito lles rogando
36:16disse-lles: Tenno que fazedes óra gran folía,
36:22que lles valvéss' e non catasse as súas maldades.
36:27E pois lles est' apareceu, foi o vento quedado,
36:30havían; e se lles prougu' ên, sól dulta non prendades.
38:24e outros que lles tragían i vinno a vender;
38:44E foi-lles lóg' ũa pédra lançar.
38:74foron, ca o démo non lles lezer
42:38u o donzél braadava, | e el contou-lles des i
45:25e per que mui ben vivessen | lles daría comprimento,
48:12se non quant' o cavaleiro | da fonte lles dar quería,
49:27porque lles foi escurecer
49:49lles pareceu; e pero non
52:25e das cabras depois assí lles conteceu
57:16e dá-lles siso (†)Click on the line number reference to view footnotes in context.
57:37non lles leixou dinneiro
58:53e disse-lles: “Mal quiséra falir
59:73quand' ela lles contou quen
62:13séus devedores; mais déu-lles en gage
66:6de grado lles contaría
67:57preguntou-lles o bon hóme | u éra; eles dizían
79:24ca lles non convên.”
82:10non cuidava, e dizía-lles: “Az, az.”
82:19E aquel dïabo lles respôs assí:
85:12que lles esterlĩis désse, ca non pipïões.
85:16en tal que lles non morress' e houvéssen quinnões
88:30e disse-lles: “Est' estado
91:27Ca os nembros lles caían,
91:34que lume lles pareceu
94:98e contou-lles o gran ben
94:101e por lles todo provar
94:102quanto lles dizía,
94:110nunca lles fora contada;
95:2de lles fazer, non quér ela que esto ren valla.
95:26con que lles parava mesa en branca toalla.
95:36d' acorrer a séus amigos nen lles pórta sérra
95:38ca lles non valeu bon vento quant' é ũa palla,
95:59E el lles contou entôn qual vida mantevéra
100:10que lles fazía
102:65E pois lles houve contada
104:38assí que nunca lles soube | niũa ren responder.
104:43Entôn contou-lles o feito, | tremendo con gran pavor,
105:104e ela ren non lles quiso negar;
112:32séu Fill' e que lles guardasse
120:6e tal consello lles dou porên.
123:37aos que a sérven e sempre lles val
125:22fez ajuntar os dïabos | e disse-lles: “Ide fazer
125:25Daquelo que lles el disse | houvéron todos gran pavor,
125:51que lles as juras fezésse; | senôn, soubéssen ben de pran
125:54o crérigu'; e el de grado | vẽo i e foi-lles pedir
125:55sa filla por casamento, | e prometeu-lles sen falir
125:90diss' ao padr' e à madre; | des i mercee lles pediu
130:9lles fazen sofrer, atal costum' han;
131:61e pois lles el dentro viv' apareceu,
131:67E ele lles contou que por sa mollér
134:23foi-lles, com' aprendí,
134:30pois lles teve mentes,
134:31e disse-lles assí: “Tan tóste sãade,
134:35que lles non noziu ren
135:44que se lles falass' alguên
143Como Santa María fez en Xerez chover por rógo dos pecadores que lle foron pedir por mercee que lles désse chovía.
143:14e fez-lles sermôn, en que departir
146:57ían u el, e lles pediu
148:14o façan, senôn nunca | lles valrría ja maes.
148:31que lles contou o feito | todo en qual maneira
157Como ũus roméus ían a Rocamador e pousaron en ũu burgo, e a hóspeda furtou-lles da farinna que tragían.
157:6mais a sa hóspeda foi-lles | mui maa de cabo são.
157:7Ca u eles lle compraron | mui ben quanto lles vendeu,
157:11Ela con sabor daquesto | da farinna lles furtou,
159:18lles fora, e foron todos | porên ja quanto queixosos.
162:4e en lles havermos gran devoçôn,
165:10quería sempr' a crischãos | e fazer-lles muito mal.
167:13mais ela lles diss': “Amigas, | se Déus me de mal defenda,
171:19que lles foi lóg' un fillo dar,
175:22e poi-los houv' acalçados | disse-lles: “Estad', estade!”
175:55E pois se calad' houvéron, | contou-lles todo séu feito
175:58lles disse, rogando muito: | “O herége mi chamade,
184:10quantos lles nunca nacían, | assí fillos come fillas, (†)Click on the line number reference to view footnotes in context.
186:52lles poséron fógo, non vistes maior;
187Esta cantiga é do mõesteiro de Jerusalen, como lles déu Santa María muito trigo en un ano caro e depois muito ouro.
187:16mas o séu abade lles disse: “Vaamos rogar
187:24que lles déu Santa María sen prender i afán,
187:26Mas depois a tempo lles avẽo mal,
187:29e o abade, muito chorando, lles dizía:
192:2ten os hómes, porque lles faz creer
193:25e mostrou-lles aquel hóme; | e lógo por el entraron
193:28catou lógo os da nave | e falou-lles essa hóra
193:29e disse-lles: “Ai, amigos, | tirade-me sen demóra
193:33e lles el houve contado | como o no mar meteron,
193:35E depois lles ar contava | como sempre as vigías
196:39E pois aquesto lles disse, | fezo-se lógo crischão
200:17déu-lles o que merecían,
203:10da Virgen Santa María, | lógo lles dava que quér
203:13e déu-lles ũa grand' arca | de farinna chẽa i;
203:22na cima, e déu-lles dela | quanto lles houve mestér.
205Como Santa María quis guardar ũa moura que tiínna séu fillo en braços u siía en ũa torre ontre dúas amẽas, e caeu a torre, e non morreu nen séu fillo, nen lles empeceu ren, e esto foi per oraçôn dos creschãos.
205:41semellou lles a omagen | de com' está fegurada
206:37e contou est' aas gentes, | que lles non leixou ên ren,
206:38e porque o mais crevéssen, | foi-lles a mão mostrar.
213:56E o démo lles dizía: | “Mui gran tórto me fazedes,
213:71E pois lles aquest' avẽo, | fillaron séu companneiro
213:73e soubéron o engano | que lles fez o dém' arteiro,
216:46e dessa hór' adeante | Déus grand' algo lles foi dar.
218:17e que con eles fosse | mercee lles pidía,
218:35por que lles non morresse. | E assí o mesquinno
219:12e eno mármor mui branco | mandou-lles i fegurar
219:40ca por ti muitos perdõa | e faz-lles que sejan séus.
226:29guardou ben a Virgen, e demais lles déu
226:33fazer-lles fazía, e triste nen fól
226:49e o convento lles contou o gran ben
226:50que lles fez a Virgen; e todos loar
227:20E el respondeu-lles lógo | de como xe lle nembrava
229:15Demais, a força dos nembros | lles fez a Virgen perder,
231:45e farei-lles alçar quedo
233:21séus ẽemigos pós ele | vĩir e que lles fugira,
235:19E demais, sen tod' aquesto, | fazendo-lles muito ben,
235:49que xo entre si partissen; | mas de fazer lles foi gréu,
235:62e do mal que lles ên venna, | a mi mui pouco m' incal.
240:41perdõá-lles-á polo séu amor,
241:13Assí foi que às donas | prougue-lles deste feito,
243Como ũus falcõeiros que andavan a caça estavan en coita de mórte en un regueiro, e chamaron Santa María de Vila-Sirga, e ela por sa mercee acorréu-lles.
243:21foron ben que lles valrría. | Pero ant' alí jouvéron
244:28estar, e a séus parentes | rogou-lles que fossen i
245:28e íano maltragendo | que lles déss' algũa ren;
245:99Ca ben lles diss' o convento | a todos que a que sól
249:9ían i lavrar por algo | que lles davan, como dan
251:67O Papa, que sant' hóme | éra, respôs-lles: “Cras
252Como Santa María guardou ũus hómẽes que non morressen dejuso dun gran monte de arẽa que lles caeu dessuso.
254:18preguntaron-lles: “Quen sodes?” | Diss' un deles mui sannoso:
258:21e déu-lles a massa toda | quanta pera si de pran
259Como Santa María fez avĩir na sa eigreja d' Arraz dous jograres que se querían mal, e déu-lles ũa candea que non pode outre trager senôn eles.
259:11Ca lles vẽo en sonnos e assí
259:12lles diss': “Amigos, id' ambos a mi
259:16quanto lles ela disse lles nembrou,
259:17e foron i u lles ela mandou,
259:23E déu-lles lóg' ũa candea tal
259:29como lles foi mandado da Sennor
259:31O bispo daquel logar lles fillou
259:36pediu-lles daquela cera porên;
261:3como punne de lles fazer prazer
261:4e se guarde de lles fazer pesar.
261:45lles foron santos per todo logar;
261:55e disso-lles: “Sennores, pois veer
262:30de séus pecados, e foi-lles | entôn a Virgen porteira.
262:32detrás lo altar u éra, | e contou-lles como viu
264:14lles tolleron a agua, | ond' a gente bevía.
264:33dá-lles tu maa cima | desto que começaron,
267:78e contou-lles el quant' havía passado.
269:13porque sempr' aos coitados | nunca lles érra nen fal,
271:18dizendo-lles: “Por Déus seja, | oíde, se vos prouguér:
271:29e o alcaide lles disse: | “Por Déus, non vos seja gréu
271:37lles bon vento qual querían, | que lóg' a nave sacou
272:46e mostrou-lles o miragre | que fez a Virgen sen par.
274:41e contou-lles quanto vira; | e cada un escriviu
275:8de Moura; mas foi-lles atal mal prender
275:18lles sabían i outro consello tal.
275:37da ravia são, e agua lles pediu,
277:31Ca assí como lles davan | lançadas pelos costados,
286:3Ca, sen que lles dá sa graça | con que póssan fazer ben,
286:6tẽudos, nen outras gentes | non lles póssan mal dizer.
288:33que aos que o serviren | nunca lles falrrá nïente
289:2dos que lles érran, a Madre | de Déus lles val sen dultança.
295:8e põía-lles nas téstas | pera parecer mellor
295:30lles diss': “O que me rogades | farei-o, se el Rei vir.”
295:43Pois s' as monjas espertaron | desta visôn, foi-lles ben,
300:45mas que lles dé galardões
303:9porên freiras que as guardan | lles dan, per que castigadas
309Esta é como Santa María vẽo en visôn en Roma ao Papa e ao Emperador e disse-lles en qual logar fezéssen a eigreja.
309:20e porend' un hóme bõo | lles disse que se tevéssen
313:26de grado séus seerían | se lles quisésse valer.
317:24e a mininna mercee lles pediu
317:27As gentes, temendo de lles vĩir mal,
321:13nen a físicos da térra, | rogando-lles que a vissen,
321:14e maravedís quinentos | ou mais lles déu a mesquinna.
321:15Mais eles, por nulla cousa | que lles désse, non podéron
321:16sãá-la, nen pról lles houve | quanta física fezéron;
321:17pero todo-los dinneiros | que ela lles déu houvéron,
323:42foi chamar a séus vezinnos; | e pois lles houve mostradas
324:22que aquela sa omagen | lles fezéss' alí trager.
324:25outorgou-lles a omagen, | que non quis per ren tardar
324:28e levou-lles a omagen | apòstament' e mui ben
324:41porque a el e a todos | lles mostrou atal amor,
325:23E conssellou-lles que fossen | mouras e crischãidade
325:25e lles faría grand' algo | e dar-lles-ía herdade,
325:28ambas metê-las faría | e dar-lles tan grandes pẽas
325:29que lles non ficassen sãos | coiros nen nervos nen vẽas,
325:59Entôn a mollér lles disse: | “éu sõo póbr' e mesquinna,
329:15Ca, según lles déu escrito | Mafomat no Alcorán,
329:40aa eigrej', e un deles | lles diss': “Entremos acá;
335:61e fez chamar os gentiles | e esteve-lles rogando
335:65que ll' a verdade disséssen, | e fezo-lles gran promessa.
335:68e mostrou-lles este feito | e disse-lles: “Ai, irmãos,
337:10ant' ía travar en muitos, | e dos panos lles tirar,
339:21mais un hóme bõo lles disse: “Non
339:34aos coitados lles foi i valer:
340:31ca tu lles móstras a vía
340:54lles dás lume come alva.
342:10e dá-lles muitas coores | por a nós ben semellar.
343:28por veê-la lles dizía | aquelo en que pecavan;
344:12correr e fazer-lles dano, | e passou sérras e chãos
345:39E el disse-lles que grande | prazer con eles havía,
347:41e pediu-lles que comesse, | e déron-lle pan e vinno;
351:28mas chegou un hóme bõo, | que lles diss' esta razôn:
351:32e o que lles diss' aquesto | ben per cima a catou
353:9e fez comer séu marido | Adán, lógo lles tolleu
353:72e disse-lles: “Ai, amigos, | cras me irei éu, par Déus,
353:75E contou-lles en qual guisa | esto sabía e qual
354:1Eno pouco e no muito, | en todo lles faz mercee
356:10Mais madeira lles falía, | de que estavan peor
356:28pera fazer-lles ajuda, | foron-na lógo fillar; (†)Click on the line number reference to view footnotes in context.
359:32Pedro, o mẽor; e lógo | lles foi contar, sen mentir,
361:18lles comprisse sas demandas, | e non lle davan lezer
361:21ca lles dava séu conórte | e guardava-as de mal
361:22e fazía-lles saúdes | de sas doores haver.
361:36porque tan gran maravilla | lles quiséra Déus mostrar
364Como Santa María do Pórto guardou triínta hómees que cavavan térra pera sa igreja, e caeu ũa torre sobr' eles e non lles empeeceu.
366:9en pães, hórtas e vinnas | e en quanto lles acharan.
366:42que se lles o falcôn désse, | que de cera con loores
366:46o falcôn que lles vẽésse. | Mais macar braadadores
366:48sól vĩir non lles quería; | ca falcôn, tra u se farte
371:16que lles davan por britaren | pédra ou por fazer cal
374:20E porend' a Glorïosa | lles fez que desbaratassen
374:30lles guisou cada que foron | que fezéron bõa ida.
379:9porên quanto lle pedían | lles dava de voontade,
379:11E por aquesto sas cartas | lles mandava que vẽéssen
379:28fez-lles que se non podéssen | mover daqueles logares
384:45e aquel monge lles disse: | “Sennores, por cousimento
386:15Des que todos i chegaron | e el Rei lles houve dito
386:24e ar outorgou-lles lógo | quant' houvéron demandado
386:37E respôs-lles el Rei lógo: | “Asperad' e veeredes
386:50que sól non lles minguou dele | que valvéss' ũa castanna.
401:34contra séus ẽemigos | e lles faça perder
409:71lles son e prazenteiros,
411:14que de quanto havían | non lles ficava nada.
411:21mais non lles dava fillo, | por que coitad' andava
411:85E el contou-lles quant' o | ángeo lle disséra;
411:92que lles respôs chorando: | “Pois que vos praz, varões,
411:95E pois lles esto disse, | meteu-s' aa carreira
419:53e disso-lles: “Amigos, | este día fiíz
419:64que lles diss': “Aquí sõo | vósqu'.” E lógo sentiu
419:86e por saber quen éra, | lógo lles preguntou.
419:103Santo Tomás chorando | respondeu-lles adur:
424:3con razôn lles fez est' amor
424:4en que lles foi aparecer.
424:21Ena estrela lles mostrou
424:27u Herodes lles demandou:
425:28entôn quando lles diss' assí
425:32foi u lles disse: “Resurgir
426:23nen lles nuzirá se beveren poçôn,
426:30que lles diss' assí: “Varões galiléus,
427:14Muitas vezes lles fora prometer
427:16lles faría todas las cousas entender
427:21e estand' alí, direi-vos éu o que lles conteceu:
427:35que o vinno lles faz esto fazer,
427:40ben so aos céos; mas foi-lles Déus toller