2:31 | u lles pareceu sen falla |
4:32 | lles dava Santa María, |
5:120 | Pois chegaron, rogou-lles muito chorando dos ollos séus, |
7:22 | ca, porque lles non sofrer |
9:89 | Mas a vóz do céo | lles disse mui d' alto: |
11:40 | ca o démo lles dizía: |
11:55 | E pois chegou, lles movía |
11:57 | que per alí lles faría |
11:60 | dizendo-lles: “Ousadía |
12:9 | oíron vóz de dona, que lles falou |
12:26 | e tornou-xe-lles en dóo séu solaz. |
13:19 | U cuidavan que mórt' éra, | o ladrôn lles diss' assí: |
15:67 | Demais fez-lles jajũar tres días |
15:71 | de noite lles fez tẽer vigías |
15:118 | foi-lles dizer como vos direi: |
15:143 | que lles este feito foi contando, |
15:147 | E contou-lles a mui gran ferida |
15:161 | que lles contaron da mórt' a gésta |
17:39 | O emperador lles pos praz' atal: |
19:29 | que lles mandou, por remĩir séus pecados, |
19:31 | Demais lles mandou que aquelas espadas |
26:46 | por non lles apõer que o mataron, |
27:16 | os Apóstolos, e disse-lles assí: |
27:31 | Assí lles respôs a mui santa Sennor: |
27:39 | Des que foron dentr', assí lles conteceu |
28:44 | fez-lles põer pedreiras |
33:50 | lles fosse sen tardamentos, |
35:57 | lles diss' a mui grandes vózes: | “Falssos, maos e encréus, |
35:73 | e apareceu-lles Dovra, | a que pobrou rei Artur, |
36:9 | se fez, que ren non lles valía siso nen cordura, |
36:13 | por séus nombres cada un deles, muito lles rogando |
36:16 | disse-lles: Tenno que fazedes óra gran folía, |
36:22 | que lles valvéss' e non catasse as súas maldades. |
36:27 | E pois lles est' apareceu, foi o vento quedado, |
36:30 | havían; e se lles prougu' ên, sól dulta non prendades. |
38:24 | e outros que lles tragían i vinno a vender; |
38:44 | E foi-lles lóg' ũa pédra lançar. |
38:74 | foron, ca o démo non lles lezer |
42:38 | u o donzél braadava, | e el contou-lles des i |
45:25 | e per que mui ben vivessen | lles daría comprimento, |
48:12 | se non quant' o cavaleiro | da fonte lles dar quería, |
49:27 | porque lles foi escurecer |
49:49 | lles pareceu; e pero non |
52:25 | e das cabras depois assí lles conteceu |
57:16 | e dá-lles siso |
57:37 | non lles leixou dinneiro |
58:53 | e disse-lles: “Mal quiséra falir |
59:73 | quand' ela lles contou quen |
62:13 | séus devedores; mais déu-lles en gage |
66:6 | de grado lles contaría |
67:57 | preguntou-lles o bon hóme | u éra; eles dizían |
79:24 | ca lles non convên.” |
82:10 | non cuidava, e dizía-lles: “Az, az.” |
82:19 | E aquel dïabo lles respôs assí: |
85:12 | que lles esterlĩis désse, ca non pipïões. |
85:16 | en tal que lles non morress' e houvéssen quinnões |
88:30 | e disse-lles: “Est' estado |
91:27 | Ca os nembros lles caían, |
91:34 | que lume lles pareceu |
94:98 | e contou-lles o gran ben |
94:101 | e por lles todo provar |
94:102 | quanto lles dizía, |
94:110 | nunca lles fora contada; |
95:2 | de lles fazer, non quér ela que esto ren valla. |
95:26 | con que lles parava mesa en branca toalla. |
95:36 | d' acorrer a séus amigos nen lles pórta sérra |
95:38 | ca lles non valeu bon vento quant' é ũa palla, |
95:59 | E el lles contou entôn qual vida mantevéra |
100:10 | que lles fazía |
102:65 | E pois lles houve contada |
104:38 | assí que nunca lles soube | niũa ren responder. |
104:43 | Entôn contou-lles o feito, | tremendo con gran pavor, |
105:104 | e ela ren non lles quiso negar; |
112:32 | séu Fill' e que lles guardasse |
120:6 | e tal consello lles dou porên. |
123:37 | aos que a sérven e sempre lles val |
125:22 | fez ajuntar os dïabos | e disse-lles: “Ide fazer |
125:25 | Daquelo que lles el disse | houvéron todos gran pavor, |
125:51 | que lles as juras fezésse; | senôn, soubéssen ben de pran |
125:54 | o crérigu'; e el de grado | vẽo i e foi-lles pedir |
125:55 | sa filla por casamento, | e prometeu-lles sen falir |
125:90 | diss' ao padr' e à madre; | des i mercee lles pediu |
130:9 | lles fazen sofrer, atal costum' han; |
131:61 | e pois lles el dentro viv' apareceu, |
131:67 | E ele lles contou que por sa mollér |
134:23 | foi-lles, com' aprendí, |
134:30 | pois lles teve mentes, |
134:31 | e disse-lles assí: “Tan tóste sãade, |
134:35 | que lles non noziu ren |
135:44 | que se lles falass' alguên |
143 | Como Santa María fez en Xerez chover por rógo dos pecadores que lle foron pedir por mercee que lles désse chovía. |
143:14 | e fez-lles sermôn, en que departir |
146:57 | ían u el, e lles pediu |
148:14 | o façan, senôn nunca | lles valrría ja maes. |
148:31 | que lles contou o feito | todo en qual maneira |
157 | Como ũus roméus ían a Rocamador e pousaron en ũu burgo, e a hóspeda furtou-lles da farinna que tragían. |
157:6 | mais a sa hóspeda foi-lles | mui maa de cabo são. |
157:7 | Ca u eles lle compraron | mui ben quanto lles vendeu, |
157:11 | Ela con sabor daquesto | da farinna lles furtou, |
159:18 | lles fora, e foron todos | porên ja quanto queixosos. |
162:4 | e en lles havermos gran devoçôn, |
165:10 | quería sempr' a crischãos | e fazer-lles muito mal. |
167:13 | mais ela lles diss': “Amigas, | se Déus me de mal defenda, |
171:19 | que lles foi lóg' un fillo dar, |
175:22 | e poi-los houv' acalçados | disse-lles: “Estad', estade!” |
175:55 | E pois se calad' houvéron, | contou-lles todo séu feito |
175:58 | lles disse, rogando muito: | “O herége mi chamade, |
184:10 | quantos lles nunca nacían, | assí fillos come fillas, |
186:52 | lles poséron fógo, non vistes maior; |
187 | Esta cantiga é do mõesteiro de Jerusalen, como lles déu Santa María muito trigo en un ano caro e depois muito ouro. |
187:16 | mas o séu abade lles disse: “Vaamos rogar |
187:24 | que lles déu Santa María sen prender i afán, |
187:26 | Mas depois a tempo lles avẽo mal, |
187:29 | e o abade, muito chorando, lles dizía: |
192:2 | ten os hómes, porque lles faz creer |
193:25 | e mostrou-lles aquel hóme; | e lógo por el entraron |
193:28 | catou lógo os da nave | e falou-lles essa hóra |
193:29 | e disse-lles: “Ai, amigos, | tirade-me sen demóra |
193:33 | e lles el houve contado | como o no mar meteron, |
193:35 | E depois lles ar contava | como sempre as vigías |
196:39 | E pois aquesto lles disse, | fezo-se lógo crischão |
200:17 | déu-lles o que merecían, |
203:10 | da Virgen Santa María, | lógo lles dava que quér |
203:13 | e déu-lles ũa grand' arca | de farinna chẽa i; |
203:22 | na cima, e déu-lles dela | quanto lles houve mestér. |
205 | Como Santa María quis guardar ũa moura que tiínna séu fillo en braços u siía en ũa torre ontre dúas amẽas, e caeu a torre, e non morreu nen séu fillo, nen lles empeceu ren, e esto foi per oraçôn dos creschãos. |
205:41 | semellou lles a omagen | de com' está fegurada |
206:37 | e contou est' aas gentes, | que lles non leixou ên ren, |
206:38 | e porque o mais crevéssen, | foi-lles a mão mostrar. |
213:56 | E o démo lles dizía: | “Mui gran tórto me fazedes, |
213:71 | E pois lles aquest' avẽo, | fillaron séu companneiro |
213:73 | e soubéron o engano | que lles fez o dém' arteiro, |
216:46 | e dessa hór' adeante | Déus grand' algo lles foi dar. |
218:17 | e que con eles fosse | mercee lles pidía, |
218:35 | por que lles non morresse. | E assí o mesquinno |
219:12 | e eno mármor mui branco | mandou-lles i fegurar |
219:40 | ca por ti muitos perdõa | e faz-lles que sejan séus. |
226:29 | guardou ben a Virgen, e demais lles déu |
226:33 | fazer-lles fazía, e triste nen fól |
226:49 | e o convento lles contou o gran ben |
226:50 | que lles fez a Virgen; e todos loar |
227:20 | E el respondeu-lles lógo | de como xe lle nembrava |
229:15 | Demais, a força dos nembros | lles fez a Virgen perder, |
231:45 | e farei-lles alçar quedo |
233:21 | séus ẽemigos pós ele | vĩir e que lles fugira, |
235:19 | E demais, sen tod' aquesto, | fazendo-lles muito ben, |
235:49 | que xo entre si partissen; | mas de fazer lles foi gréu, |
235:62 | e do mal que lles ên venna, | a mi mui pouco m' incal. |
240:41 | perdõá-lles-á polo séu amor, |
241:13 | Assí foi que às donas | prougue-lles deste feito, |
243 | Como ũus falcõeiros que andavan a caça estavan en coita de mórte en un regueiro, e chamaron Santa María de Vila-Sirga, e ela por sa mercee acorréu-lles. |
243:21 | foron ben que lles valrría. | Pero ant' alí jouvéron |
244:28 | estar, e a séus parentes | rogou-lles que fossen i |
245:28 | e íano maltragendo | que lles déss' algũa ren; |
245:99 | Ca ben lles diss' o convento | a todos que a que sól |
249:9 | ían i lavrar por algo | que lles davan, como dan |
251:67 | O Papa, que sant' hóme | éra, respôs-lles: “Cras |
252 | Como Santa María guardou ũus hómẽes que non morressen dejuso dun gran monte de arẽa que lles caeu dessuso. |
254:18 | preguntaron-lles: “Quen sodes?” | Diss' un deles mui sannoso: |
258:21 | e déu-lles a massa toda | quanta pera si de pran |
259 | Como Santa María fez avĩir na sa eigreja d' Arraz dous jograres que se querían mal, e déu-lles ũa candea que non pode outre trager senôn eles. |
259:11 | Ca lles vẽo en sonnos e assí |
259:12 | lles diss': “Amigos, id' ambos a mi |
259:16 | quanto lles ela disse lles nembrou, |
259:17 | e foron i u lles ela mandou, |
259:23 | E déu-lles lóg' ũa candea tal |
259:29 | como lles foi mandado da Sennor |
259:31 | O bispo daquel logar lles fillou |
259:36 | pediu-lles daquela cera porên; |
261:3 | como punne de lles fazer prazer |
261:4 | e se guarde de lles fazer pesar. |
261:45 | lles foron santos per todo logar; |
261:55 | e disso-lles: “Sennores, pois veer |
262:30 | de séus pecados, e foi-lles | entôn a Virgen porteira. |
262:32 | detrás lo altar u éra, | e contou-lles como viu |
264:14 | lles tolleron a agua, | ond' a gente bevía. |
264:33 | dá-lles tu maa cima | desto que começaron, |
267:78 | e contou-lles el quant' havía passado. |
269:13 | porque sempr' aos coitados | nunca lles érra nen fal, |
271:18 | dizendo-lles: “Por Déus seja, | oíde, se vos prouguér: |
271:29 | e o alcaide lles disse: | “Por Déus, non vos seja gréu |
271:37 | lles bon vento qual querían, | que lóg' a nave sacou |
272:46 | e mostrou-lles o miragre | que fez a Virgen sen par. |
274:41 | e contou-lles quanto vira; | e cada un escriviu |
275:8 | de Moura; mas foi-lles atal mal prender |
275:18 | lles sabían i outro consello tal. |
275:37 | da ravia são, e agua lles pediu, |
277:31 | Ca assí como lles davan | lançadas pelos costados, |
286:3 | Ca, sen que lles dá sa graça | con que póssan fazer ben, |
286:6 | tẽudos, nen outras gentes | non lles póssan mal dizer. |
288:33 | que aos que o serviren | nunca lles falrrá nïente |
289:2 | dos que lles érran, a Madre | de Déus lles val sen dultança. |
295:8 | e põía-lles nas téstas | pera parecer mellor |
295:30 | lles diss': “O que me rogades | farei-o, se el Rei vir.” |
295:43 | Pois s' as monjas espertaron | desta visôn, foi-lles ben, |
300:45 | mas que lles dé galardões |
303:9 | porên freiras que as guardan | lles dan, per que castigadas |
309 | Esta é como Santa María vẽo en visôn en Roma ao Papa e ao Emperador e disse-lles en qual logar fezéssen a eigreja. |
309:20 | e porend' un hóme bõo | lles disse que se tevéssen |
313:26 | de grado séus seerían | se lles quisésse valer. |
317:24 | e a mininna mercee lles pediu |
317:27 | As gentes, temendo de lles vĩir mal, |
321:13 | nen a físicos da térra, | rogando-lles que a vissen, |
321:14 | e maravedís quinentos | ou mais lles déu a mesquinna. |
321:15 | Mais eles, por nulla cousa | que lles désse, non podéron |
321:16 | sãá-la, nen pról lles houve | quanta física fezéron; |
321:17 | pero todo-los dinneiros | que ela lles déu houvéron, |
323:42 | foi chamar a séus vezinnos; | e pois lles houve mostradas |
324:22 | que aquela sa omagen | lles fezéss' alí trager. |
324:25 | outorgou-lles a omagen, | que non quis per ren tardar |
324:28 | e levou-lles a omagen | apòstament' e mui ben |
324:41 | porque a el e a todos | lles mostrou atal amor, |
325:23 | E conssellou-lles que fossen | mouras e crischãidade |
325:25 | e lles faría grand' algo | e dar-lles-ía herdade, |
325:28 | ambas metê-las faría | e dar-lles tan grandes pẽas |
325:29 | que lles non ficassen sãos | coiros nen nervos nen vẽas, |
325:59 | Entôn a mollér lles disse: | “éu sõo póbr' e mesquinna, |
329:15 | Ca, según lles déu escrito | Mafomat no Alcorán, |
329:40 | aa eigrej', e un deles | lles diss': “Entremos acá; |
335:61 | e fez chamar os gentiles | e esteve-lles rogando |
335:65 | que ll' a verdade disséssen, | e fezo-lles gran promessa. |
335:68 | e mostrou-lles este feito | e disse-lles: “Ai, irmãos, |
337:10 | ant' ía travar en muitos, | e dos panos lles tirar, |
339:21 | mais un hóme bõo lles disse: “Non |
339:34 | aos coitados lles foi i valer: |
340:31 | ca tu lles móstras a vía |
340:54 | lles dás lume come alva. |
342:10 | e dá-lles muitas coores | por a nós ben semellar. |
343:28 | por veê-la lles dizía | aquelo en que pecavan; |
344:12 | correr e fazer-lles dano, | e passou sérras e chãos |
345:39 | E el disse-lles que grande | prazer con eles havía, |
347:41 | e pediu-lles que comesse, | e déron-lle pan e vinno; |
351:28 | mas chegou un hóme bõo, | que lles diss' esta razôn: |
351:32 | e o que lles diss' aquesto | ben per cima a catou |
353:9 | e fez comer séu marido | Adán, lógo lles tolleu |
353:72 | e disse-lles: “Ai, amigos, | cras me irei éu, par Déus, |
353:75 | E contou-lles en qual guisa | esto sabía e qual |
354:1 | Eno pouco e no muito, | en todo lles faz mercee |
356:10 | Mais madeira lles falía, | de que estavan peor |
356:28 | pera fazer-lles ajuda, | foron-na lógo fillar; |
359:32 | Pedro, o mẽor; e lógo | lles foi contar, sen mentir, |
361:18 | lles comprisse sas demandas, | e non lle davan lezer |
361:21 | ca lles dava séu conórte | e guardava-as de mal |
361:22 | e fazía-lles saúdes | de sas doores haver. |
361:36 | porque tan gran maravilla | lles quiséra Déus mostrar |
364 | Como Santa María do Pórto guardou triínta hómees que cavavan térra pera sa igreja, e caeu ũa torre sobr' eles e non lles empeeceu. |
366:9 | en pães, hórtas e vinnas | e en quanto lles acharan. |
366:42 | que se lles o falcôn désse, | que de cera con loores |
366:46 | o falcôn que lles vẽésse. | Mais macar braadadores |
366:48 | sól vĩir non lles quería; | ca falcôn, tra u se farte |
371:16 | que lles davan por britaren | pédra ou por fazer cal |
374:20 | E porend' a Glorïosa | lles fez que desbaratassen |
374:30 | lles guisou cada que foron | que fezéron bõa ida. |
379:9 | porên quanto lle pedían | lles dava de voontade, |
379:11 | E por aquesto sas cartas | lles mandava que vẽéssen |
379:28 | fez-lles que se non podéssen | mover daqueles logares |
384:45 | e aquel monge lles disse: | “Sennores, por cousimento |
386:15 | Des que todos i chegaron | e el Rei lles houve dito |
386:24 | e ar outorgou-lles lógo | quant' houvéron demandado |
386:37 | E respôs-lles el Rei lógo: | “Asperad' e veeredes |
386:50 | que sól non lles minguou dele | que valvéss' ũa castanna. |
401:34 | contra séus ẽemigos | e lles faça perder |
409:71 | lles son e prazenteiros, |
411:14 | que de quanto havían | non lles ficava nada. |
411:21 | mais non lles dava fillo, | por que coitad' andava |
411:85 | E el contou-lles quant' o | ángeo lle disséra; |
411:92 | que lles respôs chorando: | “Pois que vos praz, varões, |
411:95 | E pois lles esto disse, | meteu-s' aa carreira |
419:53 | e disso-lles: “Amigos, | este día fiíz |
419:64 | que lles diss': “Aquí sõo | vósqu'.” E lógo sentiu |
419:86 | e por saber quen éra, | lógo lles preguntou. |
419:103 | Santo Tomás chorando | respondeu-lles adur: |
424:3 | con razôn lles fez est' amor |
424:4 | en que lles foi aparecer. |
424:21 | Ena estrela lles mostrou |
424:27 | u Herodes lles demandou: |
425:28 | entôn quando lles diss' assí |
425:32 | foi u lles disse: “Resurgir |
426:23 | nen lles nuzirá se beveren poçôn, |
426:30 | que lles diss' assí: “Varões galiléus, |
427:14 | Muitas vezes lles fora prometer |
427:16 | lles faría todas las cousas entender |
427:21 | e estand' alí, direi-vos éu o que lles conteceu: |
427:35 | que o vinno lles faz esto fazer, |
427:40 | ben so aos céos; mas foi-lles Déus toller |